■ escaravia

Partició sil·làbica: es_ca_ra_vi_a
Etimologia: ant. alcaraüia, de l’àr. vg. karawía, àr. karauyâ, i aquest, probablement relacionat amb el gr. káron, íd.
femení botànica Planta perenne de la família de les umbel·líferes (Sium sisarum), glabra, amb arrels inflades en forma de fus, comestibles.