Es mostren 88934 resultats

■ equívocament

equívocament

Etimologia: de equívoc
adverbi D’una manera equívoca.

■ equívocament

adverbi D’una manera equívoca
Traducció

■ equivocar

equivocar

Etimologia: del b. ll. aequivocare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Prendre una cosa per una altra. Ha equivocat la medicina.
  2. pronominal No encertar-la en prendre, fer, etc., una cosa per una altra. Ens vam equivocar de camí. Confessem que ens hem equivocat: havíem d’adoptar uns altres mitjans.

■ equivocar

verb transitiu Prendre una cosa per una altra Ha equivocat la medicina pronominal No encertar-la en prendre, fer, etc, una cosa per una altra Ens vam equivocar de camí Confessem que ens hem equivocat havíem d’adoptar uns altres mitjans
Informació complementària
Traducció

■ equivocitat

equivocitat

Etimologia: de equívoc
    femení
  1. Qualitat d’equívoc.
  2. filosofia Caràcter en virtut del qual un concepte és aplicat en dos sentits diversos.

■ equivocitat

femení Qualitat d’equívoc filosofia Caràcter en virtut del qual un concepte és aplicat en dos sentits diversos
Traducció

■ equivocós | equivocosa

equivocós

Etimologia: de equivocar
adjectiu Que fàcilment pot donar lloc a equivocar-se.

■ equivocós | equivocosa

adjectiu Que fàcilment pot donar lloc a equivocar-se

Er

Er

símbol química inorgànica erbi.

Er

símbol química inorgànica erbi

■ era1

era

Etimologia: del ll. td. aera ‘nombre, xifra, era’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. cronologia
    1. Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom. Era cristiana o era comuna. Era de la creació o era jueva. Era dels màrtirs.
    2. Època notable en què comença un nou ordre de coses. Llavors començà una era de pau.
  2. estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior al període i inferior a l’eó.


    3. Vegeu també:
    era3
    era2

■ era1

femení cronologia Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom Era cristiana o era comuna Era de la creació o era jueva Era dels màrtirs Època notable en què comença un nou ordre de coses Llavors començà una era de pau estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior al període i inferior a l’eó Vegeu també era 3 era 2
Informació complementària
Traducció

■ era2

era

Etimologia: del ll. area ‘pati, era de batre’ 1a font: s. XI
    femení
    1. agricultura Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
    2. agricultura Espai petit de terra destinada a un conreu.
    3. oficis manuals Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, que serveix per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis.
  2. dialectal Edifici per a posar-hi les pastures.


    3. Vegeu també:
    era1
    era3

■ era2

femení agricultura Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla agricultura Espai petit de terra destinada a un conreu oficis manuals Espai de terra aplanada, semblant al destinat a la batuda, que serveix per a fer-hi operacions d’estesa de materials en diferents oficis dialectal Edifici per a posar-hi les pastures Vegeu també era 1 era 3
Informació complementària
Traducció

era3

era

Etimologia: del b. ll. era, íd., del ll. cl. aera (v. era1)
femení història Cànon, secció o paràgraf d’un text legal o d’una perícope bíblica.


Vegeu també:
era1
era2

era3

femení història Cànon, secció o paràgraf d’un text legal o d’una perícope bíblica Vegeu també era 1 era 2

■ erable

erable

Homòfon: arable
    masculí botànica i fusteria
    1. Arbre de la família de les aceràcies (Acer platanoides), de capçada robusta, fulles palmades, la fusta del qual és emprada en ebenisteria.
    2. Fusta de l’erable.
  2. erable de sucre Arbre de la família de les aceràcies (Acer saccharum) de fulles palmatilobulades, de la saba del qual hom obté sucre.

■ erable

masculí botànica i fusteria Arbre de la família de les aceràcies Acer platanoides , de capçada robusta, fulles palmades, la fusta del qual és emprada en ebenisteria Fusta de l’erable erable de sucre Arbre de la família de les aceràcies Acer saccharum de fulles palmatilobulades, de la saba del qual hom obté sucre
Traducció

■ erada

erada

Homòfon: arada
Etimologia: de era2 1a font: 1396
    femení
  1. agricultura Batuda.
  2. oficis manuals Conjunt de rajoles, teules, etc., posades a assecar a l’era de les rajoleries.

■ erada

femení agricultura Batuda oficis manuals Conjunt de rajoles, teules, etc, posades a assecar a l’era de les rajoleries
Traducció