Es mostren 88940 resultats

■ drusa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drusa</title>

Etimologia: del fr. druse, i aquest, de l’al. druse, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. cristal·lografia Conjunt arrodonit de cristalls incomplets que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit.
  2. mineralogia Conjunt de petits cristalls que recobreixen la superfície d’una pedra.

■ drusa

femení cristallografia Conjunt arrodonit de cristalls incomplets que es disposen voltant un nucli, que sol ésser un cristall petit mineralogia Conjunt de petits cristalls que recobreixen la superfície d’una pedra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ drut
| druda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">drut</title>

Etimologia: de l’oc. dels trobadors drut ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a les persones, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos ‘fort, vigorós’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí i femení Amant, amistançat.

■ drut
| druda

masculí i femení Amant, amistançat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Ds

Ds

símbol química darmstadti
Gran Diccionari de la llengua catalana

DS

DS

símbol cronologia desembre
Gran Diccionari de la llengua catalana

ds.

ds.

abreviatura dissabte
Gran Diccionari de la llengua catalana

dt.1

dt.1

abreviatura dimarts Vegeu també dt 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

dt.2
| dta.

dt.2
| dta.

abreviatura dret 2 3 Vegeu també dt 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dual</title>

Partició sil·làbica: du_al
Etimologia: del ll. dualis, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a dos.
  2. adjectiu Que consta de dues parts.
  3. masculí gramàtica Categoria gramatical de nombre que expressa la idea de “dos”.
  4. adjectiu matemàtiques Terme emprat a vegades en matemàtiques en el sentit d’oposat, invers.
  5. espai dual àlgebra Conjunt d’aplicacions lineals (formes) d’un espai vectorial sobre el cos en el qual és definit.
  6. sistema dual (o simplement dual) telecomunicacions Sistema de televisió que permet de disposar de dues versions d’àudio diferents per a una mateixa versió de vídeo. Una pel·lícula emesa en dual.

■ dual

adjectiu Relatiu o pertanyent a dos adjectiu Que consta de dues parts masculí gramàtica Categoria gramatical de nombre que expressa la idea de “dos” adjectiu matemàtiques Terme emprat a vegades en matemàtiques en el sentit d’ oposat , invers espai dual àlgebra Conjunt d’aplicacions lineals formes d’un espai vectorial sobre el cos en el qual és definit sistema dual o simplement dual telecomunicacions Sistema de televisió que permet de disposar de dues versions d’àudio diferents per a una mateixa versió de vídeo Una pellícula emesa en dual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dualisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dualisme</title>

Partició sil·làbica: du_a_lis_me
Etimologia: de dual
    masculí
    1. història de les religions Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
    2. filosofia Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells.
    3. història de la ciència Teoria segons la qual els composts eren constituïts per una part elèctricament positiva i una altra d’elèctricament negativa; segons llur major o menor atracció respectiva, hom en deduïa el grau d’estabilitat del compost.
  2. figuradament Rivalitat, antagonisme.

■ dualisme

masculí història de les religions Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells filosofia Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells història de la ciència Teoria segons la qual els composts eren constituïts per una part elèctricament positiva i una altra d’elèctricament negativa segons llur major o menor atracció respectiva, hom en deduïa el grau d’estabilitat del compost figuradament Rivalitat,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dualista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dualista</title>

Partició sil·làbica: du_a_lis_ta
Homòfon: duelista
Etimologia: de dual
  1. adjectiu Dualístic.
  2. masculí i femení Partidari del dualisme.
  3. economia dualista economia En els sistemes econòmics subdesenvolupats, superposició d’una estructura productiva tradicional, generalment de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de constituïda per un sector industrial modern.

■ dualista

adjectiu Dualístic masculí i femení Partidari del dualisme economia dualista economia En els sistemes econòmics subdesenvolupats, superposició d’una estructura productiva tradicional, generalment de producció agrària de subsistència, amb sistema de permuta, i una altra de constituïda per un sector industrial modern
Traducció