■ drut
| | druda

Etimologia: de l’oc. dels trobadors drut ‘gallard, ufanós’, aplicat primer a la vegetació i després a les persones, d’un preromà indoeuropeu, segurament no cèltic, drutos ‘fort, vigorós’ 1a font: s. XIV, Llull
masculí i femení Amant, amistançat.