Es mostren 88934 resultats

■ donarda

donarda

Etimologia: potser d’un ll. científic ant. *donacĭta/donacĭda, der. d’un gr. *donakís, -ídis, del gr. dónax, -akos (ll. donax, -ăcis), íd. 1a font: 1840
femení botànica Atzavara.

■ donarda

femení botànica Atzavara
Traducció

■ donassa

donassa

Etimologia: de dona
    femení
  1. Dona corpulenta.
  2. Dona de formes exagerades, exuberants.

■ donassa

femení Dona corpulenta Dona de formes exagerades, exuberants
Traducció

■ donat | donada

donat

Etimologia: de donar 1a font: 1309
    masculí i femení
  1. cristianisme
    1. A l’edat mitjana, persona que es donava a si mateix, amb els seus béns, en possessió d’algun monestir.
    2. Persona que està al servei d’un monestir, d’un convent, d’un santuari, per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc.
    3. per extensió Religiós no profés dedicat al servei de la comunitat.
  2. dret català Persona que s’acollia en una casa o família amb el dret de viure-hi i d’ésser-hi mantingut i atès com de la família, aportant-hi en canvi els seus béns presents i futurs.

■ donat | donada

masculí i femení cristianisme A l’edat mitjana, persona que es donava a si mateix, amb els seus béns, en possessió d’algun monestir Persona que està al servei d’un monestir, d’un convent, d’un santuari, per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc per extensió Religiós no profés dedicat al servei de la comunitat dret català Persona que s’acollia en una casa o família amb el dret de viure-hi i d’ésser-hi mantingut i atès com de la família, aportant-hi en canvi els seus béns presents i futurs
Traducció

■ donatari | donatària

donatari

Etimologia: del b. ll. donatarius, íd. 1a font: 1272, CTort.
masculí i femení dret civil Persona que rep una donació.

■ donatari | donatària

masculí i femení dret civil Persona que rep una donació
Traducció

■ donatisme

donatisme

masculí cristianisme Heretgia estesa entre l’església nord-africana durant el segle IV, que sostenia l’excomunió dels pecadors i la invalidesa dels sagraments administrats per ministres indignes.

■ donatisme

masculí cristianisme Heretgia estesa entre l’església nord-africana durant el segle IV, que sostenia l’excomunió dels pecadors i la invalidesa dels sagraments administrats per ministres indignes
Traducció

■ donatista

donatista

    cristianisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al donatisme.
  2. masculí i femení Partidari del donatisme.

■ donatista

cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent al donatisme masculí i femení Partidari del donatisme
Traducció

■ donatiu

donatiu

Partició sil·làbica: do_na_tiu
Etimologia: del ll. donativum, íd.
    masculí
  1. Acció de donar.
  2. Allò que hom dona, especialment per a fins culturals o benèfics.
  3. història
    1. A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques.
    2. Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.

■ donatiu

masculí Acció de donar Allò que hom dona, especialment per a fins culturals o benèfics història A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell
Informació complementària
Traducció

■ doncs

doncs

Etimologia: del ll. vg. dŭnc, resultat d’un encreuament en ll. vg. de les partícules del ll. cl. tŭnc ‘llavors’, dum ‘mentre’ i tum ‘doncs; llavors’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. conjunció Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix. Tot A és B; tot B és C; doncs, tot A és C. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem! Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant? Diners doncs vulgues aplegar. I doncs, que també veniu?
  2. si doncs no locució conjuntiva Llevat que, tret que. Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dona complida explicació.

■ doncs

conjunció Conjunció que denota la conseqüència o conclusió d’allò que precedeix Tot A és B tot B és C doncs, tot A és C No ens vols ajudar doncs no ho farem Què seria, doncs, de tu si no era que ella t’ha ajudat tant Diners doncs vulgues aplegar I doncs, que també veniu si doncs no locució conjuntiva Llevat que, tret que Això no li ho perdonaré si doncs no me’n dona complida explicació
Informació complementària
Traducció

■ donegal

donegal

Etimologia: b. ll. donnecale, del ll. domĭnĭcāle ‘del senyor’, per aplicació popular a la mateixa grossària de l’embotit o pel costum de fer-ne obsequi al senyor feudal
masculí alimentació, indústries alimentàries Botifarra de carns bones feta amb budell gros del porc.

■ donegal

masculí alimentació, indústries alimentàries Botifarra de carns bones feta amb budell gros del porc
Traducció

■ donejar

donejar

Etimologia: de dona
    verb intransitiu
  1. Fer, una nena, coses de dona gran.
  2. Començar, una nena, a tenir aspecte de dona.

■ donejar

verb intransitiu Fer, una nena, coses de dona gran Començar, una nena, a tenir aspecte de dona
Informació complementària
Traducció