Es mostren 88940 resultats

■ domini


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">domini</title>

Etimologia: del ll. dŏmĭnĭum, íd. 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Acció de dominar o de dominar-se. Està sota el domini de la gelosia. Exerceix un domini absolut sobre els seus companys.
    2. Poder de dominar. Els reis tenien un domini absolut sobre llurs súbdits.
    3. domini de si mateix Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat.
    1. dret civil Plenitud de facultats legalment reconegudes sobre una cosa.
    2. domini directe dret civil Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense el seu permís.
    3. domini públic dret administratiu Règim especial de propietat al qual són sotmesos determinats béns pertanyents a persones de dret públic perquè acompleixin les finalitats d’utilitat pública.
    4. domini útil dret civil Conjunt de facultats d’ús, gaudiment i altres drets que té el qui rep una propietat en emfiteusi o per un títol semblant.
    5. ésser del domini públic Ésser una cosa coneguda de tothom.
    1. Terra de la qual hom té el domini o la propietat.
    2. especialment dret administratiu Territori que un sobirà o un estat té sota la seva dominació.
    3. geobotànica Unitat fitogeogràfica inferior a la regió i superior a la província, de significació diversa segons els autors.
    4. història Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
    5. informàtica Part del nom jeràrquic d’una adreça d’internet situada més a la dreta, que identifica els grups més grans que hi estan connectats, com ara estats, sectors d’activitat, etc.
    6. figuradament Camp d’una ciència o d’una activitat intel·lectual o artística; esfera. El domini de les ciències exactes.
    7. domini climàcic geobotànica Territori en el qual la vegetació tendeix a una mateixa clímax.
    8. domini lingüístic lingüística Territori en què una llengua és parlada.
  4. biologia Cadascun dels tres nivells més alts de categoria taxonòmica en què es poden agrupar els éssers vius: bacteris, arqueus i eucaris.
  5. domini de definició anàlisi matemàtica Conjunt dins el qual pren els valors la variable independent d’una funció.
  6. domini d’integritat àlgebra Anell commutatiu sense divisors de zero.
  7. domini espectral física Part de l’espectre d’una radiació electromagnètica i, en general, part d’un espectre.

■ domini

masculí Acció de dominar o de dominar-se Està sota el domini de la gelosia Exerceix un domini absolut sobre els seus companys Poder de dominar Els reis tenien un domini absolut sobre llurs súbdits domini de si mateix Poder de dominar-se, de sotmetre a la voluntat les passions i els impulsos, de conservar la serenitat dret civil Plenitud de facultats legalment reconegudes sobre una cosa domini directe dret civil Domini que es reserva qui ha cedit un immoble a cens perpetu o emfiteusi o altre títol semblant, de manera que la propietat no pot ésser venuda sense el seu permís domini públic dret…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominic
| dominica

■ dominic
| dominica

adjectiu catolicisme dominicà 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ domínica

■ domínica

femení litúrgia Diumenge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominicà1
| dominicana

■ dominicà1
| dominicana

catolicisme adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Domènec i als religiosos que segueixen la seva regla masculí i femení Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec o de les congregacions religioses que s’hi inspiren Vegeu també dominicà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominicà2
| dominicana

■ dominicà2
| dominicana

adjectiu i masculí i femení De la República Dominicana estat d’Amèrica Vegeu també dominicà 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dominical</title>

Etimologia: del ll. td. dŏmĭnĭcālis ‘propi del senyor’, der. de dŏmĭnĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1344
    1. adjectiu cristianisme Relatiu o pertanyent al Senyor, a Déu.
    2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la domínica, al diumenge. El descans dominical.
    3. adjectiu i masculí història Dit del llibre litúrgic propi de les domíniques.
    4. dia dominical cristianisme Diumenge.
    5. lletra dominical (o simplement dominical f) catolicisme Lletra que, en el còmput eclesiàstic, correspon cada any al dia en què cauen els diumenges.
    6. oració dominical cristianisme Parenostre.
  2. adjectiu
    1. història Relatiu o pertanyent al senyor feudal.
    2. dret civil Relatiu o pertanyent al domini.
    3. dret dominical història Dret que era pagat al senyor d’un feu pels seus vassalls.

■ dominical

adjectiu cristianisme Relatiu o pertanyent al Senyor, a Déu adjectiu Relatiu o pertanyent a la domínica, al diumenge El descans dominical adjectiu i masculí història Dit del llibre litúrgic propi de les domíniques dia dominical cristianisme Diumenge lletra dominical o simplement dominical f catolicisme Lletra que, en el còmput eclesiàstic, correspon cada any al dia en què cauen els diumenges oració dominical cristianisme Parenostre adjectiu història Relatiu o pertanyent al senyor feudal dret civil Relatiu o pertanyent al domini dret dominical història Dret que era pagat al senyor d’un feu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominicatura

■ dominicatura

femení història Propietat i domini senyorial Dret que hom pagava al senyor Terra que el senyor es reservava per a la seva explotació directa quan lliurava un feu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominiquès
| dominiquesa

■ dominiquès
| dominiquesa

adjectiu i masculí i femení De Dominica estat d’Amèrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dòmino


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dòmino</title>

Etimologia: del ll. domĭno ‘jo venço, guanyo’, llatinisme pronunciat pel guanyador de la partida, o potser del fr. domino ‘vestit talar’, a causa del color negre del revers de les fitxes 1a font: 1839, DLab.
    masculí jocs d’entreteniment
    1. Joc de taula practicat amb 28 fitxes rectangulars, dividides en dues parts iguals, cadascuna de les quals porta marcats de 0 a 6 punts, tenint en compte totes les combinacions possibles des del doble blanc (zero punts) fins al doble sis.
    2. fer dòmino Vèncer en aquest joc.
  2. Conjunt de les fitxes amb què hom juga al joc de dòmino. He comprat un dòmino.

■ dòmino

masculí jocs d’entreteniment Joc de taula practicat amb 28 fitxes rectangulars, dividides en dues parts iguals, cadascuna de les quals porta marcats de 0 a 6 punts, tenint en compte totes les combinacions possibles des del doble blanc zero punts fins al doble sis fer dòmino Vèncer en aquest joc Conjunt de les fitxes amb què hom juga al joc de dòmino He comprat un dòmino
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ dominó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">dominó</title>

Etimologia: del fr. domino, íd. (s. XVI), possiblement argot clerical per abreviació de la fórmula litúrgica Benedicamus Domino ‘Beneïm el Senyor’
    [plural dominós] masculí
    1. Vestit talar amb caputxa usat com a disfressa. Portava un dominó negre.
    2. per extensió Persona disfressada amb un dominó.
  2. jocs d’entreteniment Dòmino.

■ dominó

plural dominós masculí Vestit talar amb caputxa usat com a disfressa Portava un dominó negre per extensió Persona disfressada amb un dominó jocs d’entreteniment Dòmino
Traducció