digne
Accessory
Etimologia: del ll. dignus, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Body
-
adjectiu
- Mereixedor. No és pas digne de blasme, sinó de lloança. Un testimoni digne de fe. Aquest acte és digne de premi.
-
- Honest, noble, respectable, honorable. És un home digne. Una conducta digna.
- Decent, correcte, acceptable. Cal que tothom guanyi un sou digne. Una pel·lícula digna.
- Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix. Un posat digne. Un to digne.
- Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa. Un digne càstig.