Es mostren 88934 resultats

digne | digna

digne

Accessory
Etimologia: del ll. dignus, íd. 1a font: c. 1200, Hom.
Body
    adjectiu
  1. Mereixedor. No és pas digne de blasme, sinó de lloança. Un testimoni digne de fe. Aquest acte és digne de premi.
    1. Honest, noble, respectable, honorable. És un home digne. Una conducta digna.
    2. Decent, correcte, acceptable. Cal que tothom guanyi un sou digne. Una pel·lícula digna.
    3. Dit de la manera de comportar-se o de parlar que revela respecte de si mateix. Un posat digne. Un to digne.
  2. Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’algú o d’alguna cosa. Un digne càstig.

digne | digna

dignificació

dignificació

Accessory
Partició sil·làbica: dig_ni_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de dignificar
Body
    femení
  1. Acció de dignificar o de dignificar-se;
  2. l’efecte.

dignificació

dignificar

dignificar

Accessory
Etimologia: del b. ll. dignificare, íd.
Body
    verb
  1. transitiu Donar dignitat a algú o a alguna cosa.
  2. pronominal Ho ha fet per dignificar-se davant seu.

dignificar

dignitari | dignitària

dignitari

Accessory
Etimologia: del b. ll. dignitarius, der. de dignĭtas, -ātis
Body
masculí i femení Dignatari.

dignitari | dignitària

dignitat

dignitat

Accessory
Etimologia: del ll. dignĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. Qualitat de digne; respectabilitat, correcció. La dignitat de la seva conducta és inqüestionable.
  2. especialment Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d’ésser ofès, etc. Miraré de no ferir la seva dignitat.
    1. Càrrec honorífic i d’autoritat.
    2. especialment catolicisme En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades.
    3. Persona que posseeix un càrrec honorífic i d’autoritat.

dignitat

dígraf

dígraf

Accessory
Etimologia: de di-1 i -graf
Body
masculí Grup de dues lletres que representa un so (com ny en català).

dígraf

digrama

digrama

Accessory
Etimologia: de di-1 i -grama
Body
    masculí
  1. Grup de dues lletres.
  2. especialment Dígraf.

digrama

digressió

digressió

Accessory
Partició sil·làbica: di_gres_si_ó
Etimologia: del ll. digressio, -ōnis, íd., der. de digrĕdi ‘allunyar-se’ (cf. progrés) 1a font: c. 1390, Torcimany
Body
    femení
  1. Part d’un discurs que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal. Fer una llarga digressió.
  2. astronomia
    1. Desviació angular màxima d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
    2. Elongació màxima d’un planeta.

digressió

dihèlia

dihèlia

Accessory
Partició sil·làbica: di_hè_li_a
Etimologia: de di-1 i el gr. hḗlios ‘Sol’
Body
femení astronomia Doble ordenada de l’òrbita de la Terra que passa pel focus que ocupa el Sol.

dihèlia

dihexagonal

dihexagonal

Body
adjectiu cristal·lografia Dit dels políedres cristal·lins que tenen 2 × 6 cares que s’encreuen amb l’eix senari o hi són paral·leles.

dihexagonal