■ digressió

Partició sil·làbica: di_gres_si_ó
Etimologia: del ll. digressio, -ōnis, íd., der. de digrĕdi ‘allunyar-se’ (cf. progrés) 1a font: c. 1390, Torcimany
    femení
  1. Part d’un discurs que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal. Fer una llarga digressió.
  2. astronomia
    1. Desviació angular màxima d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
    2. Elongació màxima d’un planeta.