Es mostren 88934 resultats

desencallar

desencallar

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_ca_llar
Etimologia: de encallar1 1a font: 1490, Tirant
Body
    verb
  1. transitiu Treure (un vehicle, un vaixell, etc.) del lloc on s’ha encallat.
  2. figuradament
    1. transitiu Desencallar una negociació, un projecte.
    2. pronominal Sense reforços, la situació no es pot desencallar.

desencallar

desencaminadament

desencaminadament

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_ca_mi_na_da_ment
Etimologia: de desencaminar
Body
adverbi Separant-se del bon camí.

desencaminadament

Traducció

desencaminament

desencaminament

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_ca_mi_na_ment
Etimologia: de desencaminar
Body
    masculí
  1. Acció de desencaminar o de desencaminar-se;
  2. l’efecte.

desencaminament

desencaminar

desencaminar

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_ca_mi_nar
Etimologia: de encaminar
Body
    verb
    1. transitiu Descaminar.
    2. pronominal Descaminar-se.
  1. figuradament
    1. transitiu Induir (algú) a obrar erradament, no rectament. Les males lectures l’han desencaminat.
    2. pronominal Deixar d’obrar rectament algú.

desencaminar

desencant

desencant

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_cant
Etimologia: de desencantar 1a font: s. XX, Ruyra
Body
    masculí
  1. Acció de desencantar o de desencantar-se; desencantament;
  2. l’efecte.

desencant

desencantament

desencantament

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_can_ta_ment
Etimologia: de desencantar
Body
masculí Acció de desencantar o de desencantar-se.

desencantament

desencantar

desencantar

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_can_tar
Etimologia: de encantar1 1a font: 1490, Tirant
Body
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encantat.
  2. pronominal Cessar d’estar encantat.

desencantar

desencaparrar

desencaparrar

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_ca_par_rar
Etimologia: de encaparrar
Body
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encaparrat.
  2. pronominal Cessar d’estar encaparrat.

desencaparrar

Informació complementària

desencapotar

desencapotar

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_ca_po_tar
Etimologia: de encapotar1
Body
    verb
    1. transitiu Treure el capot a algú.
    2. pronominal Treure’s el capot.
    1. transitiu Alleugerir (el cel) de la nuvolada que el cobria. El vent desencapotarà el cel.
    2. pronominal Esvair-se la nuvolada.

desencapotar

Informació complementària

desencapritxar

desencapritxar

Accessory
Partició sil·làbica: des_en_ca_prit_xar
Etimologia: de encapritxar
Body
    verb
  1. transitiu Fer cessar d’estar encapritxat, perdre el capritx. La distància no el pogué desencapritxar d’aquella noia estrangera.
  2. pronominal Cessar d’estar encapritxat. Es desencapritxarà en un tres i no res d’aquest àtic tan car.

desencapritxar

Informació complementària
Traducció