■ desencallar

Partició sil·làbica: des_en_ca_llar
Etimologia: de encallar1 1a font: 1490, Tirant
    verb
  1. transitiu Treure (un vehicle, un vaixell, etc.) del lloc on s’ha encallat.
  2. figuradament
    1. transitiu Desencallar una negociació, un projecte.
    2. pronominal Sense reforços, la situació no es pot desencallar.