Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ demència

demència

Partició sil·làbica: de_mèn_ci_a
Etimologia: del ll. dementia, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

psicologia, psiquiatria i patologia
1. Pertorbació total o parcial de les facultats mentals deguda a lesions cerebrals.
2. demència precoç Esquizofrènia.
3. demència presenil Nom genèric de certs trastorns degeneratius cerebrals propis de l’edat madura, el més freqüent dels quals és la malaltia d’Alzheimer.
4. demència senil Demència provocada pels trastorns circulatoris del cervell en l’edat avançada.
per extensió Conducta o acció desproveïda de raó.

femení psicologia , psiquiatria i patologia Pertorbació total o parcial de les facultats mentals deguda a lesions cerebrals demència precoç Esquizofrènia demència presenil Nom genèric de certs trastorns degeneratius cerebrals propis de l’edat madura, el més freqüent dels quals és la malaltia d’Alzheimer demència senil Demència provocada pels trastorns circulatoris del cervell en l’edat avançada per extensió Conducta o acció desproveïda de raó

■ demencial

demencial

Partició sil·làbica: de_men_ci_al
Etimologia: de demència

adjectiu

Relatiu o pertanyent a la demència.
Poc raonable; desmesurat, exagerat. Ha fet una proposta demencial.

■ demencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la demència Poc raonable desmesurat, exagerat Ha fet una proposta demencial

■ dement

dement

Etimologia: del ll. demens, -ntis, íd. 1a font: 1803, DEst.

adjectiu i masculí i femení Afectat de demència.

■ dement

adjectiu i masculí i femení Afectat de demència

■ dementre

dementre

Etimologia: del ll. dŭm ĭntĕrim ‘mentre entretant’, que donà l’ant. domentre, alterat per influx de mots gramaticals amb de-: defora, dessota, després, dellà, etc 1a font: 1116

conjunció Mentre.