■ demència

Partició sil·làbica: de_mèn_ci_a
Etimologia: del ll. dementia, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. psicologia, psiquiatria i patologia
    1. Pertorbació total o parcial de les facultats mentals deguda a lesions cerebrals.
    2. demència precoç Esquizofrènia.
    3. demència presenil Nom genèric de certs trastorns degeneratius cerebrals propis de l’edat madura, el més freqüent dels quals és la malaltia d’Alzheimer.
    4. demència senil Demència provocada pels trastorns circulatoris del cervell en l’edat avançada.
  2. per extensió Conducta o acció desproveïda de raó.