Es mostren 88934 resultats

■ creosol

creosol

Partició sil·làbica: cre_o_sol
masculí química orgànica Líquid d’olor aromàtica que hi ha en el quitrà de la fusta de faig i que és el constituent principal de la creosota.

■ creosol

masculí química orgànica Líquid d’olor aromàtica que hi ha en el quitrà de la fusta de faig i que és el constituent principal de la creosota
Traducció

■ creosota

creosota

Partició sil·làbica: cre_o_so_ta
Etimologia: de creo- i el gr. sṓdzō ‘salvar’, aplicat a aquest producte descobert pel químic alemany Carl Ludwig von Reichenbach el 1832 1a font: 1868, DLCo.
femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Líquid oliós, mescla de fenols, obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d’hulla.

■ creosota

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Líquid oliós, mescla de fenols, obtingut de la destillació del quitrà de fusta o del d’hulla
Traducció

■ creosotar

creosotar

Partició sil·làbica: cre_o_so_tar
Etimologia: de creosota
verb transitiu fusteria Impregnar la fusta amb creosota.

■ creosotar

verb transitiu fusteria Impregnar la fusta amb creosota
Informació complementària
Traducció

■ creosotatge

creosotatge

Partició sil·làbica: cre_o_so_tat_ge
Etimologia: de creosotar
masculí fusteria Operació de creosotar.

■ creosotatge

masculí fusteria Operació de creosotar
Traducció

■ crep

crep

Etimologia: del fr. crêpe, substantivació fem. de l’adj. fr. ant. cresp, crespe, del ll. crispus, -a, -um ‘arrissat, crespat’
femení o masculí gastronomia Pasta de farina, aigua o llet, i ous, que, un cop cuita a la paella, pren una forma prima i rodonenca i que se sol servir, bo i doblegada o enrotllada, farcida amb menges diverses.

■ crep

femení o masculí gastronomia Pasta de farina, aigua o llet, i ous, que, un cop cuita a la paella, pren una forma prima i rodonenca i que se sol servir, bo i doblegada o enrotllada, farcida amb menges diverses
Traducció

crepar

crepar

Etimologia: del fr. crêper ‘arrissar, ondular’ (v. crep)
verb transitiu Aixecar blens (de cabells) pentinant-los de la punta a l’arrel a fi d’inflar-los perquè aparentin més volum.

crepar

verb transitiu Aixecar blens de cabells pentinant-los de la punta a l’arrel a fi d’inflar-los perquè aparentin més volum
Informació complementària
Traducció

■ crepè

crepè

Etimologia: del fr. crêpé ‘encrespat’, participi de crêper ‘arrissar, ondular’, der. de crêpe (v. crep)
    [plural crepès] masculí
  1. Cabells o pèls estretament trenats que serveixen, destrenant-los, per a fer barbes postisses, per a augmentar aparentment la cabellera, etc.
  2. indústria tèxtil Teixit de cotó, de lli, etc., de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes.
  3. crepè de cautxú Cautxú cru en llenques sense vulcanitzar ni sotmetre a cap tractament químic.

■ crepè

plural crepès masculí Cabells o pèls estretament trenats que serveixen, destrenant-los, per a fer barbes postisses, per a augmentar aparentment la cabellera, etc indústria tèxtil Teixit de cotó, de lli, etc, de lligament molt irregular, que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes crepè de cautxú Cautxú cru en llenques sense vulcanitzar ni sotmetre a cap tractament químic
Traducció

crepera

crepera

Etimologia: de crep
femení Planxa metàl·lica, sovint elèctrica, o paella molt plana per a fer creps.

crepera

femení Planxa metàllica, sovint elèctrica, o paella molt plana per a fer creps

■ creperia

creperia

Partició sil·làbica: cre_pe_ri_a
Etimologia: de crep
femení gastronomia Restaurant on hom serveix preferentment creps.

■ creperia

femení gastronomia Restaurant on hom serveix preferentment creps
Traducció

crèpida

crèpida

Etimologia: del ll. crepĭda, i aquest, del gr. krēpís, -idos, íd.
femení Antic calçat grec que consistia en una sola amb corretges per a lligar-la al peu i una peça posterior de cuir que protegia el taló.

crèpida

femení Antic calçat grec que consistia en una sola amb corretges per a lligar-la al peu i una peça posterior de cuir que protegia el taló