Es mostren 88940 resultats

■ coralment

■ coralment

adverbi D’una manera coral, cordialment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corassot

■ corassot

masculí Cadascun dels tanys drets que treu un arbre esporgat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coratge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">coratge</title>

Etimologia: del ll. vg. *coratĭcum, der. de cor1 1a font: s. XII, Hom
    masculí
  1. Disposició del cor, de l’ànima. Ésser ferm de coratge.
  2. Fermesa de cor davant el perill, les dificultats; valor, resolució. Envestint un enemic superior en nombre donaren una prova de coratge.

■ coratge

masculí Disposició del cor, de l’ànima Ésser ferm de coratge Fermesa de cor davant el perill, les dificultats valor, resolució Envestint un enemic superior en nombre donaren una prova de coratge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coratgia

■ coratgia

femení Qualitat de coratjós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coratjós
| coratjosa

■ coratjós
| coratjosa

adjectiu Que té coratge valent Un home coratjós per extensió Una conducta coratjosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ coratjosament

■ coratjosament

adverbi Amb coratge Lluitar coratjosament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corb1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corb</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. corvus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids (Corvus corax), de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme.
    2. corb de mar (o corb marí gros) Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocorax carbo), de plomatge negre i de galtes blanques, marí i cabussador.
    3. corb marí emplomallat Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocorax aristotelis), semblant al corb marí gros, però més petit i amb un plomall verd fosc al cap en l’època de zel.
    4. corb pescador Àguila pescadora.
  2. ictiologia Corball de roca.
  3. color d’ala de corb Color negre blavós.



    4. Vegeu també:
    corb2

■ corb1

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids Corvus corax , de plomatge de color negre lluent, de bec gruixut, de potes amb ungles fortes i de cua unciforme corb de mar o corb marí gros Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids Phalacrocorax carbo , de plomatge negre i de galtes blanques, marí i cabussador corb marí emplomallat Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids Phalacrocorax aristotelis , semblant al corb marí gros, però més petit i amb un plomall verd fosc al cap en l’època de zel…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corb2
| corba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">corb</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. curvus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Desviat de la línia recta o del pla d’una manera contínua i sense formar angles. Una trajectòria corba. Té l’esquena una mica corba. Una línia, una superfície, corba.
  2. femení
    1. Línia corba.
    2. geometria Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un sistema de referència donat, poden ésser expressades com a funcions contínues d’un sol paràmetre.
    3. cartografia Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
    4. corba de nivell cartografia Corba emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal.
  3. femení Tros corb d’alguna cosa.
  4. femení
    1. agricultura Cameta.
    2. construcció naval Peça de fusta clavada a la banda de la barca per a subjectar els bancs.
    3. transports Cadascuna de les vuit peces corbades de fusta que formen la circumferència de la roda, damunt la qual és fixada la llanda.
    4. corba coral construcció naval Peça grossa de fusta o de ferro, en forma de corbató, que serveix per a reforçar la unió de la contraroda amb la sobrequilla d’un bastiment.
  5. femení tecnologia Motlle de fer teules.



    6. Vegeu també:
    corb1

■ corb2
| corba

adjectiu Desviat de la línia recta o del pla d’una manera contínua i sense formar angles Una trajectòria corba Té l’esquena una mica corba Una línia, una superfície, corba femení Línia corba geometria Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un sistema de referència donat, poden ésser expressades com a funcions contínues d’un sol paràmetre cartografia Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen corba de nivell cartografia Corba emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corba

■ corba

femení ornitologia Corb femella ictiologia Corball de roca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ corbador
| corbadora

■ corbador
| corbadora

adjectiu Que corba màquina corbadora tecnologia Màquina emprada per a corbar planxes metàlliques, constituïda per tres o quatre corrons de posició regulable, segons el diàmetre de la corba que hom vol obtenir