■ corb2
| | corba

Etimologia: del ll. curvus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Desviat de la línia recta o del pla d’una manera contínua i sense formar angles. Una trajectòria corba. Té l’esquena una mica corba. Una línia, una superfície, corba.
  2. femení
    1. Línia corba.
    2. geometria Conjunt de punts les coordenades dels quals, respecte a un sistema de referència donat, poden ésser expressades com a funcions contínues d’un sol paràmetre.
    3. cartografia Representació esquemàtica, mitjançant unes línies, que indica les successives fases d’un fenomen.
    4. corba de nivell cartografia Corba emprada en les representacions cartogràfiques per a unir els punts d’igual altitud, tenint com a referència un pla horitzontal.
  3. femení Tros corb d’alguna cosa.
  4. femení
    1. agricultura Cameta.
    2. construcció naval Peça de fusta clavada a la banda de la barca per a subjectar els bancs.
    3. transports Cadascuna de les vuit peces corbades de fusta que formen la circumferència de la roda, damunt la qual és fixada la llanda.
    4. corba coral construcció naval Peça grossa de fusta o de ferro, en forma de corbató, que serveix per a reforçar la unió de la contraroda amb la sobrequilla d’un bastiment.
  5. femení tecnologia Motlle de fer teules.



    6. Vegeu també:
    corb1