Es mostren 88934 resultats

cooperativista

cooperativista

Accessory
Partició sil·làbica: co_o_pe_ra_ti_vis_ta
Etimologia: de cooperatiu
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al cooperativisme.
  2. adjectiu i masculí i femení Partidari del cooperativisme.
  3. adjectiu i masculí i femení Persona que forma part d’una cooperativa.

cooperativista

cooperita

cooperita

Accessory
Partició sil·làbica: co_o_pe_ri_ta
Body
femení mineralogia Sulfur de platí, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i és mena de platí.

cooperita

coopositor | coopositora

coopositor

Accessory
Partició sil·làbica: co_o_po_si_tor
Etimologia: de opositor
Body
masculí i femení Persona que concorre amb altres a les oposicions a una càtedra, a un càrrec, etc.

coopositor | coopositora

cooptació

cooptació

Accessory
Partició sil·làbica: co_op_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. cooptatio, -ōnis, íd.
Body
femení Sistema d’elecció de nous membres d’una assemblea o una comunitat basat en la designació per part dels membres que ja en formen part.

cooptació

cooptar

cooptar

Accessory
Partició sil·làbica: co_op_tar
Etimologia: del ll. cooptare, íd.
Body
verb transitiu Elegir per cooptació.

cooptar

coordenada

coordenada

Accessory
Partició sil·làbica: co_or_de_na_da
Etimologia: de ordenar
Body
femení Cadascuna de dues magnituds o més que determinen la posició d’un element espacial (un punt, un pla, etc.). Coordenades astronòmiques, geogràfiques.

coordenada

coordinable

coordinable

Accessory
Partició sil·làbica: co_or_di_na_ble
Etimologia: de coordinar
Body
adjectiu Que pot ésser coordinat. Dues activitats que no són coordinables.

coordinable

coordinació

coordinació

Accessory
Partició sil·làbica: co_or_di_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. coordinatio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció de coordinar;
    2. l’efecte.
  1. gramàtica Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
  2. química
    1. Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfil.
    2. nombre (o índex) de coordinació En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.

coordinació

coordinadament

coordinadament

Accessory
Partició sil·làbica: co_or_di_na_da_ment
Etimologia: de coordinat
Body
adverbi Amb coordinació.

coordinadament

coordinador | coordinadora

coordinador

Accessory
Partició sil·làbica: co_or_di_na_dor
Etimologia: de coordinar
Body
adjectiu i masculí i femení Que coordina.

coordinador | coordinadora