■ coordinació

Partició sil·làbica: co_or_di_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. coordinatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de coordinar;
    2. l’efecte.
  2. gramàtica Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
  3. química
    1. Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila i un ió o una molècula nucleòfil.
    2. nombre (o índex) de coordinació En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.