Es mostren 88934 resultats

■ convertiment

convertiment

Etimologia: de convertir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de convertir o de convertir-se;
  2. l’efecte.

■ convertiment

masculí Acció de convertir o de convertir-se l’efecte
Traducció

■ convertir

convertir

Etimologia: del ll. convertĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Transformar (una cosa) en una altra, fer esdevenir diferent. Convertir els altres metalls en or.
    2. transitiu figuradament Convertir l’amor en odi.
    3. pronominal Transformar-se, esdevenir diferent. L’antic camí s’ha convertit en un barranc.
    4. pronominal figuradament L’amor es convertí en odi.
  2. transitiu Destinar a un ús diferent. Convertir una botiga en escola.
  3. transitiu
    1. Invertir o transposar els termes d’una cosa.
    2. lògica Canviar (una proposició) en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat.
    1. transitiu Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament. Va saber convertir-lo fent-li veure que el seu comportament era incorrecte.
    2. pronominal Era un taral·lirot, però en casar-se s’ha convertit.
    1. transitiu Fer canviar els sentiments, les opinions, les idees, etc., a algú. A veure si el converteixes a les teves idees.
    2. transitiu especialment Emmenar (algú) a creure i abraçar una altra religió que la que tenia. Durant la seva estada a l’Aràbia el van convertir a l’islam.
    3. transitiu especialment Retornar a la religió en què (algú) havia deixat de creure o de practicar. La convertiren al cristianisme després d’haver professat el budisme.
    4. pronominal S’ha convertit després d’una crisi religiosa.

■ convertir

verb transitiu Transformar una cosa en una altra, fer esdevenir diferent Convertir els altres metalls en or transitiu figuradament Convertir l’amor en odi pronominal Transformar-se, esdevenir diferent L’antic camí s’ha convertit en un barranc pronominal figuradament L’amor es convertí en odi transitiu Destinar a un ús diferent Convertir una botiga en escola transitiu Invertir o transposar els termes d’una cosa lògica Canviar una proposició en la seva inversa per transposició del subjecte i del predicat transitiu Fer que algú abandoni els seus mals costums o el seu mal comportament Va saber…
Informació complementària
Traducció

■ convex | convexa

convex

Etimologia: del ll. convexus, -a, -um ‘corbat, convex’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta (oposat a còncau).
  2. topologia Dit d’un conjunt de punts tal, que la recta que uneix dos qualssevol d’ells és continguda en el conjunt.

■ convex | convexa

adjectiu Que presenta una rodonesa esfèrica en relleu, talment que les perpendiculars a la superfície divergeixen d’aquesta oposat a còncau topologia Dit d’un conjunt de punts tal, que la recta que uneix dos qualssevol d’ells és continguda en el conjunt
Informació complementària
Traducció

convexat | convexada

convexat

Etimologia: de convex
adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu, amb els extrems acabats en forma convexa.

convexat | convexada

adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu, amb els extrems acabats en forma convexa

■ convexitat

convexitat

Etimologia: del ll. convexĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Qualitat de convex.
  2. Part convexa d’una cosa.

■ convexitat

femení Qualitat de convex Part convexa d’una cosa
Informació complementària
Traducció

convexo-

convexo-

Forma prefixada del mot convex. Ex.: convexocòncau.

convexo-

Forma prefixada del mot convex Ex convexocòncau

■ convicció

convicció

Partició sil·làbica: con_vic_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Convenciment. Parlar sense convicció.
  2. plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc. Persona de conviccions.

■ convicció

femení Convenciment Parlar sense convicció plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc Persona de conviccions
Informació complementària
Traducció

■ convicte | convicta

convicte

Etimologia: del ll. convictus, -a, -um, participi del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1405
adjectiu Dit del reu a qui ha estat provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.

■ convicte | convicta

adjectiu Dit del reu a qui ha estat provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat
Traducció

■ convictor

convictor

Etimologia: del ll. convictor, -ōris ‘company, persona que forma part d’una comunitat sense ser-ne membre’, der. del ll. convivĕre ‘conviure’
    masculí
  1. El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre.
  2. Resident en un convictori.

■ convictor

masculí El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre Resident en un convictori
Traducció

convictori

convictori

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. convictus, -a, -um, participi de convivĕre ‘conviure’ 1a font: 1839, DLab.
masculí catolicisme Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral.

convictori

masculí catolicisme Institució per a la vida comuna de clergues que es preparen per al presbiterat o que l’acaben de rebre, destinada a llur entrenament en l’activitat pastoral
Traducció