Accessory
Partició sil·làbica: con_vic_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1696, DLac.
Etimologia: del ll. ecl. convictio, -ōnis ‘demostració convincent, convicció’, der. del ll. convincĕre ‘vèncer totalment, confondre un adversari’ 1a font: 1696, DLac.
Body
-
femení
- Convenciment. Parlar sense convicció.
- plural Idees fermes, coses de què hom està convençut, especialment en qüestions religioses, polítiques, socials, etc. Persona de conviccions.