Es mostren 88940 resultats

■ concatenat
| concatenada

■ concatenat
| concatenada

adjectiu Que concatena poètica Dit del vers afectat de concatenació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ còncau
| còncava

■ còncau
| còncava

adjectiu Que presenta una curvatura en buit, que és més deprimit del mig que de les vores oposat a convex
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

concaulescència

concaulescència

femení botànica Concrescència congènita d’un eix lateral amb la tija principal de la qual procedeix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concausa

■ concausa

femení Causa que obra ensems amb altres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concavat
| concavada

■ concavat
| concavada

adjectiu Còncau heràldica Dit de la peça o la figura, generalment la creu, amb els extrems acabats en forma còncava
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concavitat

■ concavitat

femení Qualitat de còncau Part còncava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concavoconvex
| concavoconvexa

■ concavoconvex
| concavoconvexa

adjectiu Que és còncau per l’un costat i convex per l’altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concebible

■ concebible

adjectiu Que pot ésser concebut per la ment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concebiment

■ concebiment

masculí antigament Concepció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ concebre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">concebre</title>

Compareu: engendrar
Etimologia: del ll. concĭpĕre, conceptum ‘contenir, concebre’, der. del ll. capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Donar existència dins si mateix (a un nou ésser) per la fecundació. A la somera li és propi de concebre ase.
    2. usat absolutament Maria concebé per obra de l’Esperit Sant.
  2. figuradament
    1. Formar-se algú, dins la pròpia pensa (idea d’alguna cosa). Concebre un pensament, una opinió, una idea. Concebre un poema.
    2. Un article ben concebut.
    3. usat absolutament Un escriptor que concep amb facilitat.
    4. Formar, algú, dins el propi cor (un sentiment). Concebre esperances.

■ concebre

verb transitiu Donar existència dins si mateix a un nou ésser per la fecundació A la somera li és propi de concebre ase usat absolutament Maria concebé per obra de l’Esperit Sant figuradament Formar-se algú, dins la pròpia pensa idea d’alguna cosa Concebre un pensament, una opinió, una idea Concebre un poema Un article ben concebut usat absolutament Un escriptor que concep amb facilitat Formar, algú, dins el propi cor un sentiment Concebre esperances
Informació complementària
Traducció