■ concebre

Compareu: engendrar
Etimologia: del ll. concĭpĕre, conceptum ‘contenir, concebre’, der. del ll. capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Donar existència dins si mateix (a un nou ésser) per la fecundació. A la somera li és propi de concebre ase.
    2. usat absolutament Maria concebé per obra de l’Esperit Sant.
  2. figuradament
    1. Formar-se algú, dins la pròpia pensa (idea d’alguna cosa). Concebre un pensament, una opinió, una idea. Concebre un poema.
    2. Un article ben concebut.
    3. usat absolutament Un escriptor que concep amb facilitat.
    4. Formar, algú, dins el propi cor (un sentiment). Concebre esperances.