Es mostren 88940 resultats

■ carbonitruració

■ carbonitruració

femení química industrial Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonitrurar

■ carbonitrurar

verb transitiu Efectuar una carbonitruració
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">carbonització</title>

Partició sil·làbica: car_bo_nit_za_ci_ó
Etimologia: de carbonitzar 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de carbonitzar o de carbonitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. fusteria Operació de tractar una fusta amb foc per tal que la capa carbonitzada la protegeixi contra la humitat i els insectes.
  3. geologia Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó.
  4. química industrial
    1. Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.
    2. carbonització de la fusta Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal.
    3. carbonització de l’hulla Coquització.
  5. indústria tèxtil Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals.

■ carbonització

femení Acció de carbonitzar o de carbonitzar-se l’efecte fusteria Operació de tractar una fusta amb foc per tal que la capa carbonitzada la protegeixi contra la humitat i els insectes geologia Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó química industrial Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat carbonització de la fusta Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal carbonització de l’hulla Coquització indústria tèxtil Operació a què són sotmesos els…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonitzador

■ carbonitzador

masculí química industrial Aparell destinat a efectuar una carbonització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonitzar

■ carbonitzar

verb química transitiu Reduir un cos orgànic a carbó pronominal Carbonitzar-se la fusta transitiu indústria tèxtil Sotmetre els teixits de llana a carbonització
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carbono-

carbono-

Forma prefixada del mot llatí carbo, -ōnis , que significa ‘carbó’ ‘carboni’ Ex carbonometria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carbonós
| carbonosa

■ carbonós
| carbonosa

adjectiu Que conté carbó Semblant al carbó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carborà


<title type="display">carborà</title>

Homòfon: carburar
    masculí química inorgànica
  1. Compost constituït per bor, carboni i hidrogen en què els àtoms de bor i de carboni formen una unitat estructural polièdrica.
  2. Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.

carborà

masculí química inorgànica Compost constituït per bor, carboni i hidrogen en què els àtoms de bor i de carboni formen una unitat estructural polièdrica Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ carborúndum

■ carborúndum

masculí química industrial Abrasiu artificial constituït per carbur de silici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

carboxamida

carboxamida

femení química orgànica Nom genèric donat a les amides derivades d’àcids carboxílics