■ carbonització

Partició sil·làbica: car_bo_nit_za_ci_ó
Etimologia: de carbonitzar 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de carbonitzar o de carbonitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. fusteria Operació de tractar una fusta amb foc per tal que la capa carbonitzada la protegeixi contra la humitat i els insectes.
  3. geologia Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó.
  4. química industrial
    1. Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.
    2. carbonització de la fusta Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal.
    3. carbonització de l’hulla Coquització.
  5. indústria tèxtil Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals.