Es mostren 88940 resultats

cannabinol

cannabinol

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Principi actiu del cànem indi, de fórmula C 2 1 H 2 6 O 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

cannabiosi

cannabiosi

femení patologia Pneumoconiosi provocada per la inhalació de pols de cànem
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cànnabis

■ cànnabis

masculí botànica Cànem indi farmàcia, indústria farmacèutica Droga extreta del cànem indi, coneguda amb el nom de marihuana i haixix
Gran Diccionari de la llengua catalana

cannabisme

cannabisme

masculí patologia i psiquiatria Intoxicació produïda per ingestió de cànem indi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cannàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">cannàcies</title>

Partició sil·làbica: can_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família d’escitamínies constituïda per plantes herbàcies perennes amb grosses fulles penninèrvies i flors vistoses acolorides de groc, taronja o vermell.
  2. singular Planta de la família de les cannàcies.

■ cannàcies

femení botànica plural Família d’escitamínies constituïda per plantes herbàcies perennes amb grosses fulles penninèrvies i flors vistoses acolorides de groc, taronja o vermell singular Planta de la família de les cannàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canó</title>

Etimologia: de cana 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí
    1. Tija buida.
    2. Entrenús d’una tija fistulosa i nuosa, especialment la de la canya.
    3. Tros de canya, de fusta, etc., semblant a una canya, que serveix per a diferents usos, especialment per a debanar-hi fil, trama, etc.
    1. Objecte allargat i buit, de forma cilíndrica. El canó d’una ullera. Els canons de l’orgue.
    2. Tub de metall, d’uralita, etc., emprat per a la conducció d’aigua, de gas, etc.
    3. En una xemeneia, conducció de secció circular o quadrada que canalitza el fum de la cuina, la llar de foc, la caldera, etc., a l’exterior de l’edifici per damunt de la teulada.
    4. Portell per on la séquia mare pren l’aigua del riu.
    5. Tub, obert en un cap, on s’adapta un tap, que serveix per a guardar agulles.
    6. Pal petit cilíndric en part tubulat que, en fer mitja, serveix per a recolzar una de les agulles.
    7. Faringe.
    8. anatomia Part del pèl, més forta, pròxima a l’arrel.
    9. fructicultura Tros d’escorça de forma tubular que se separa d’un arbre a fi de practicar-hi l’empelt de canó.
    10. ornitologia Part buida i transparent que forma la base del raquis de la ploma dels ocells, que no porta barbes i s’insereix en el cos de l’animal.
    11. ornitologia La ploma d’ocell quan comença a néixer.
    1. armament Tub per on surt el projectil llançat per una arma de foc.
    2. a boca de canó armament Gairebé tocant la boca de l’arma l’objecte al qual hom tira.
    3. a boca de canó figuradament De sobte, a la impensada.
  4. armament
    1. Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre capaç de llançar projectils a una gran distància.
    2. carn de canó figuradament Tropa inconsideradament exposada a l’acció de l’enemic.

■ canó

masculí Tija buida Entrenús d’una tija fistulosa i nuosa, especialment la de la canya Tros de canya, de fusta, etc, semblant a una canya, que serveix per a diferents usos, especialment per a debanar-hi fil, trama, etc Objecte allargat i buit, de forma cilíndrica El canó d’una ullera Els canons de l’orgue Tub de metall, d’uralita, etc, emprat per a la conducció d’aigua, de gas, etc En una xemeneia, conducció de secció circular o quadrada que canalitza el fum de la cuina, la llar de foc, la caldera, etc, a l’exterior de l’edifici per damunt de la teulada Portell per on la séquia mare pren l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canoa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">canoa</title>

Partició sil·làbica: ca_no_a
Etimologia: del cast. canoa, mot pres de l’arauac de les Antilles 1a font: 1803, DEst.
    femení nàutica
  1. Embarcació menor, lleugera, de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
  2. canoa automòbil Canoa propulsada per la força motriu d’un motor de combustió o uns quants amb hèlix submergida.

■ canoa

femení nàutica Embarcació menor, lleugera, de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela canoa automòbil Canoa propulsada per la força motriu d’un motor de combustió o uns quants amb hèlix submergida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

canoard
| canoarda

canoard
| canoarda

adjectiu i masculí i femení De Cànoes Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canoca

■ canoca

femení botànica Tija tubular d’algunes plantes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ canòdrom

■ canòdrom

masculí esports Conjunt de pista i d’installacions auxiliars destinades a la celebració de curses de llebrers
Traducció