■ canó

Etimologia: de cana 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí
    1. Tija buida.
    2. Entrenús d’una tija fistulosa i nuosa, especialment la de la canya.
    3. Tros de canya, de fusta, etc., semblant a una canya, que serveix per a diferents usos, especialment per a debanar-hi fil, trama, etc.
    1. Objecte allargat i buit, de forma cilíndrica. El canó d’una ullera. Els canons de l’orgue.
    2. Tub de metall, d’uralita, etc., emprat per a la conducció d’aigua, de gas, etc.
    3. En una xemeneia, conducció de secció circular o quadrada que canalitza el fum de la cuina, la llar de foc, la caldera, etc., a l’exterior de l’edifici per damunt de la teulada.
    4. Portell per on la séquia mare pren l’aigua del riu.
    5. Tub, obert en un cap, on s’adapta un tap, que serveix per a guardar agulles.
    6. Pal petit cilíndric en part tubulat que, en fer mitja, serveix per a recolzar una de les agulles.
    7. Faringe.
    8. anatomia Part del pèl, més forta, pròxima a l’arrel.
    9. fructicultura Tros d’escorça de forma tubular que se separa d’un arbre a fi de practicar-hi l’empelt de canó.
    10. ornitologia Part buida i transparent que forma la base del raquis de la ploma dels ocells, que no porta barbes i s’insereix en el cos de l’animal.
    11. ornitologia La ploma d’ocell quan comença a néixer.
    1. armament Tub per on surt el projectil llançat per una arma de foc.
    2. a boca de canó armament Gairebé tocant la boca de l’arma l’objecte al qual hom tira.
    3. a boca de canó figuradament De sobte, a la impensada.
  4. armament
    1. Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre capaç de llançar projectils a una gran distància.
    2. carn de canó figuradament Tropa inconsideradament exposada a l’acció de l’enemic.