Es mostren 88934 resultats

bruxisme

bruxisme

masculí psiquiatria Acció de carrisquejar les dents sobretot durant el son.

bruxisme

masculí psiquiatria Acció de carrisquejar les dents sobretot durant el son

bruxomania

bruxomania

Partició sil·làbica: bru_xo_ma_ni_a
    femení psiquiatria
  1. Hàbit o mania diürna de carrisquejar les dents.
  2. Tipus de neurosi caracteritzada per la tendència de fer escarritxos.

bruxomania

femení psiquiatria Hàbit o mania diürna de carrisquejar les dents Tipus de neurosi caracteritzada per la tendència de fer escarritxos

BTT

BTT

sigla i femení esports bicicleta tot terreny.

BTT

sigla i femení esports bicicleta tot terreny

■ bua1

bua

Partició sil·làbica: bu_a
Etimologia: com la variant buba (s. XIII), és un der. regressiu de bubó ‘tumor’, confós amb buba, de formació expressiva pròpia del llenguatge infantil 1a font: s. XIV
    femení
  1. Pústula que es forma a la superfície de la pell.
  2. En llenguatge infantívol, mal. S’ha fet bua, pobrissó!
    1. irònicament Ja ets una bona bua, tu!
    2. mala bua Dit d’una persona malintencionada.


    4. Vegeu també:
    bua2

■ bua1

femení Pústula que es forma a la superfície de la pell En llenguatge infantívol, mal S’ha fet bua, pobrissó irònicament Ja ets una bona bua, tu mala bua Dit d’una persona malintencionada Vegeu també bua 2
Traducció

■ bua2

bua

Partició sil·làbica: bu_a
Etimologia: alteració de gúa
femení marina, marítim Gúa.


Vegeu també:
bua1

■ bua2

femení marina, marítim Gúa Vegeu també bua 1
Traducció

■ buanya

buanya

Partició sil·làbica: bu_a_nya
    femení
  1. antigament bua1 1.
  2. Crosta que es fa en les plagues quan s’assequen.

■ buanya

femení antigament bua 1 1 Crosta que es fa en les plagues quan s’assequen
Traducció

buata1

buata

Partició sil·làbica: bu_a_ta
Etimologia: del fr. boîte ‘capsa’
femení oficis manuals Cargol de fusta que, fixat al banc de l’ebenista, permet de prémer, per a ribotar, les testes o els baixos de les motllures.


Vegeu també:
buata2

buata1

femení oficis manuals Cargol de fusta que, fixat al banc de l’ebenista, permet de prémer, per a ribotar, les testes o els baixos de les motllures Vegeu també buata 2

■ buata2

buata

Partició sil·làbica: bu_a_ta
Etimologia: de l’angl. wad, íd., segurament a través del fr. ouate, potser d’arrel germànica, corresponent a un mot comercial, o també aràbiga: wáḍḍaʿ baṭâ ‘posar folre’ 1a font: s. XIX
    femení indústria tèxtil
  1. Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, etc.
  2. buata de cel·lulosa Massa de capes fines de cel·lulosa emprada per les seves propietats absorbents i per a embalar objectes delicats.


    3. Vegeu també:
    buata1

■ buata2

femení indústria tèxtil Tela gruixuda de cotó en floca, engomada per ambdues cares, que serveix per a farciment en treballs d’enconxar, etc buata de cellulosa Massa de capes fines de cellulosa emprada per les seves propietats absorbents i per a embalar objectes delicats Vegeu també buata 1
Traducció

■ bub-bub

bub-bub

Etimologia: d’origen onomatopeic
    masculí
  1. Onomatopeia que reprodueix el lladruc del gos.
  2. Terme infantívol per a designar el gos.

■ bub-bub

masculí Onomatopeia que reprodueix el lladruc del gos Terme infantívol per a designar el gos
Traducció

■ buba

buba

    femení
  1. bua1 1.
  2. per extensió Nom genèric de diverses malalties pustuloses.

■ buba

femení bua 1 1 per extensió Nom genèric de diverses malalties pustuloses
Traducció