■ bua1

Partició sil·làbica: bu_a
Etimologia: com la variant buba (s. XIII), és un der. regressiu de bubó ‘tumor’, confós amb buba, de formació expressiva pròpia del llenguatge infantil 1a font: s. XIV
    femení
  1. Pústula que es forma a la superfície de la pell.
  2. En llenguatge infantívol, mal. S’ha fet bua, pobrissó!
    1. irònicament Ja ets una bona bua, tu!
    2. mala bua Dit d’una persona malintencionada.


    4. Vegeu també:
    bua2