Es mostren 594814 resultats

■ branc

branc

Etimologia: de branca 1a font: s. XIV
    masculí
  1. Branca grossa.
  2. Camí, séquia, serra, etc., que arrenca d’un altre de principal.
  3. obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell. Branc d’entrada. Branc de sortida.

■ branc

masculí Branca grossa Camí, séquia, serra, etc, que arrenca d’un altre de principal obres públiques Tram de via no gaire llarg que permet l’enllaç en l’encreuament de dues carreteres, especialment quan es produeix a diferent nivell Branc d’entrada Branc de sortida
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

branca

branca

    nòm f Cada ua des parts que nèishen deth tronc o tija principau dera planta e a on i possen es huelhes, es flors e es fruts. Ex.: Pugèc en arbe e se li trinquèc ua branca.

    Català: branca: S’ha enfilat a l’arbre i se li ha trencat una branca

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

branca

nòm f Cada ua des parts que nèishen deth tronc o tija principau dera planta e a on i possen es huelhes, es flors e es fruts Ex Pugèc en arbe e se li trinquèc ua branca Català branca S’ha enfilat a l’arbre i se li ha trencat una branca © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català francès

branca

branca

Pronúncia: bɾáŋkə
    femení
  1. botànica branche.
    • rameau m. Una branca d'olivera, un rameau d'olivier.
  2. anatomia branche. Les branques d'una artèria, les branches d'une artère.
  3. [braç] branche. Les branques d'un canelobre, les branches d'un candélabre.
  4. [de les ulleres] branche.
  5. construcció [brancal] jambage m.
  6. [d'una ciència, d'un art] branche.
  7. [de la família] branche.
  8. geometria [d'una corba] branche.

branca

femení botànica branche • rameau m Una branca d'olivera , un rameau d'olivier anatomia branche Les branques d'una artèria , les branches d'une artère braç branche Les branques d'un canelobre , les branches d'un candélabre de les ulleres branche construcció brancal jambage m d'una ciència, d'un art branche de la família branche geometria d'una corba branche
Diccionari de sinònims Franquesa

branca

branca

branc
bessa o camal, cadascuna de les branques en què es divideix la soca d'un arbre.
ram, branca tallada.
broc, tros de branca tallada, seca i sense fulles.
rama, cadascuna de les darreres branques.
secall, rama seca d'una planta.
cimal, cimalada o branca mestra, cada una de les branques últimes, esp. la que s'enlaira més, que puja verticalment, dita cimerol.
brancó, branquell o branquilló, la branca més prima de totes, l'última ramificació.
brancam, brancada, brancatge, ramatge, capça o capçada, conjunt de les branques d'un arbre.
estroncany, banyó, galet, estaloc o monyó, tros de branca tallada o trencada que resta en el tronc.
Compareu: esqueix, capficada
→ brot, rebrot, brancatge.


© Manuel Franquesa

branca

branc bessa o camal , cadascuna de les branques en què es divideix la soca d'un arbre ram , branca tallada broc , tros de branca tallada, seca i sense fulles rama , cadascuna de les darreres branques secall , rama seca d'una planta cimal , cimalada o branca mestra , cada una de les branques últimes, esp la que s'enlaira més, que puja verticalment, dita cimerol brancó , branquell o branquilló , la branca més prima de totes, l'última ramificació brancam , brancada , brancatge , ramatge , capça o capçada , conjunt de les branques d'un arbre estroncany , banyó , galet , estaloc o monyó , tros de…
Diccionari Català Castellà

branca

branca

    femení
  1. botànica rama. Una branca trencada, una rama rota.
  2. botànica ramo m. Una branca d'olivera, un ramo de olivo.
  3. anatomia rama. Les branques d'una artèria, las ramas de una arteria.
  4. [braç] brazo m. Un canelobre de quatre branques, un candelabro de cuatro brazos.
  5. [d'unes ulleres] patilla.
  6. construcció [brancal] jamba.
  7. [d'una ciència, d'un art, etc] rama.
  8. [en genealogia] rama, línea.
  9. geometria [d'una corba] rama.
  10. branca d'olivera ramo m (o rama) de olivo.

branca

femení botànica rama Una branca trencada , una rama rota botànica ramo m Una branca d'olivera , un ramo de olivo anatomia rama Les branques d'una artèria , las ramas de una arteria braç brazo m Un canelobre de quatre branques , un candelabro de cuatro brazos d'unes ulleres patilla construcció brancal jamba d'una ciència, d'un art, etc rama en genealogia rama , línea geometria d'una corba rama branca d'olivera ramo m o rama de olivo
Diccionari Català Anglès

branca

branca

Pronúncia: bɾáŋkə
    femení
  1. [d'arbre] branch, limb, bough.
  2. [de família] branch.
  3. [de les banyes d'un cérvol] tine.
  4. [de ciència] branch.
  5. [d'ulleres] side.
  6. [de porta, finestra, etc.] jamb (post).
  7. [de canelobre] branch.
  8. [de cadira] armrest, arm.

branca

femení d'arbre branch , limb , bough de família branch de les banyes d'un cérvol tine de ciència branch d'ulleres side de porta, finestra, etc jamb post de canelobre branch de cadira armrest , arm
Diccionari Català Italià

branca

branca

femení bot ramo m. || [branca petita] ramoscello m, rametto m, frasca. || anat ramo m, branca. || [d'una família] ramo m. || [del canelobre] braccio m. || [de la ciència] ramo m, branca. || [de les ulleres] susta, stanghetta. || [brancal] stipite m.

branca

femení bot ramo m || branca petita ramoscello m , rametto m , frasca || anat ramo m , branca || d'una família ramo m || del canelobre braccio m || de la ciència ramo m , branca || de les ulleres susta, stanghetta || brancal stipite m
DIDAC Diccionari escolar

branca

branca

[També branc]
    nom femení
  1. Una branca és una part d'un arbre. Les branques surten del tronc i tenen fulles. A les branques més primes s'hi fan les flors i els fruits.
  2. Les branques d'una ciència, d'un art, etc., són les diferents parts o divisions que té.
esbrancar

branca

També branc nom femení Una branca és una part d'un arbre Les branques surten del tronc i tenen fulles A les branques més primes s'hi fan les flors i els fruits Les branques d'una ciència, d'un art, etc, són les diferents parts o divisions que té esbrancar
Diccionari Català Alemany

branca

branca

    femení botànica
  1. Ast m.
  2. també figuradament Zweig m.
  3. lingüística Kette f.
  4. geometria Schenkel m.
  5. [Leuchter] Arm m.
  6. [Brille] Bügel m.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

branca

femení botànica Ast m també figuradament Zweig m lingüística Kette f geometria Schenkel m Leuchter Arm m Brille Bügel m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ branca

branca

Etimologia: d’origen incert, però probablement preromà, d’un indoeuropeu arcaic *wranka ‘extremitat de quadrúpede’, que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres 1a font: s. XIII
    femení
  1. botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes.
  2. per analogia
    1. En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica. Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria.
    2. anatomia Ramificació, part en què es divideix un tal·lus, un conducte orgànic, etc. Les branques d’una artèria, d’una vena.
    3. figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú.
    4. lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és limitat per dos nusos i dos de successius tenen un nus comú.
  3. Braç. Un canelobre de quatre branques.
  4. Cadascuna de les dues peces amb què unes ulleres recolzen a les orelles.
  5. En un portal o una finestra, pedra que forma cadascun dels costats, brancal.
  6. física atòmica Cadascuna de les agrupacions diferenciades de ratlles d’una banda de vibració-rotació d’una molècula.
  7. geometria Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.

■ branca

femení botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes per analogia En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria anatomia Ramificació, part en què es divideix un tallus, un conducte orgànic, etc Les branques d’una artèria, d’una vena figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és…
Informació complementària
Traducció