■ branca

Etimologia: d’origen incert, però probablement preromà, d’un indoeuropeu arcaic *wranka ‘extremitat de quadrúpede’, que degué passar a significar translatíciament ramificacions dels arbres 1a font: s. XIII
    femení
  1. botànica Cadascuna de les parts en què es divideix i se subdivideix el tronc o la tija de les plantes.
  2. per analogia
    1. En determinades classificacions, cadascuna de les parts, les categories o les derivacions d’una altra de més primitiva, central o bàsica. Les branques d’una ciència, d’un art, d’una indústria.
    2. anatomia Ramificació, part en què es divideix un tal·lus, un conducte orgànic, etc. Les branques d’una artèria, d’una vena.
    3. figuradament genealogia Cadascuna de les diferents famílies eixides d’un tronc comú.
    4. lingüística Successió ordenada de segments d’un arbre en la qual cadascun és limitat per dos nusos i dos de successius tenen un nus comú.
  3. Braç. Un canelobre de quatre branques.
  4. Cadascuna de les dues peces amb què unes ulleres recolzen a les orelles.
  5. En un portal o una finestra, pedra que forma cadascun dels costats, brancal.
  6. física atòmica Cadascuna de les agrupacions diferenciades de ratlles d’una banda de vibració-rotació d’una molècula.
  7. geometria Part d’una corba oberta que s’allunya cap a l’infinit.