Es mostren 594815 resultats

böig

böig

    adjectiu
  1. [Wetter] borrascós, ratxós.
  2. tempestuós.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

böig

boig

boig

[Plural: també bojos]
    adjectiu i nom masculí i femení
  1. Persona que ha perdut la raó, que es comporta de manera molt estranya. Les persones boges pateixen una malaltia mental.
  2. adjectiu
  3. Es diu que algú és boig o fa el boig quan fa coses que no són normals, com si no tingués enteniment.
  4. Si algú té una afició boja per alguna cosa és que hi té una afició extraordinària, sense mida. També diem que una persona sent un amor boig per una altra persona, o que té una alegria boja.
bogejar, embogir, esbojarrar-se

boig

boig boja

boig

Pronúncia: bɔ́tʃ
    adjectiu
  1. fou (fol [h]) folle.
  2. figuradament fou folle. Boig d'alegria, fou de joie.
  3. tecnologia [brúixola, roda, politja] fou folle.
  4. boig com una cabra (rematat, acabat) figuradament i despectivament fou à lier.
  5. com un boig figuradament i familiarment comme un fou.
  6. de boig figuradament [irreflexivament] à tort et à travers (sans réfléchir, à la légère).
  7. el boig del poble familiarment l'idiot du village.
  8. estar boig de satisfacció figuradament être fou de joie.
  9. estar boig per figuradament [una cosa] être fou d'une chose (raffoler d'une chose).
  10. fer el boig [fer bestieses] faire l'idiot.
    • [divertir-se] faire le fou.
  11. n'hi ha per a tornar-se boig figuradament c'est à devenir fou.
  12. tornar-se boig devenir fou.
  13. tornar-se boig d'alegria figuradament se pâmer de joie.
  14. tornar-se boig per figuradament [algú] s'amouracher de quelqu'un (en pincer pour quelqu'un). Està boig per aquella noia, il en pince pour cette jeune fille.
  15. val més boig conegut que savi per conèixer figuradament i familiarment le mieux est l'ennemi du bien.
  16. masculí i femení
  17. fou folle, aliéné -e.
  18. adjectiu
  19. [excessiu] fou folle.

boig boja

boïga

boïga

boïga

boïga

    femení
  1. agricultura artiga.
  2. [botana a la roba] chispazo m.

boïga

boïga

boïga

Pronúncia: buíɣə
    femení
  1. broken ground, burnt land, cleared patch.
  2. [cremada] burn (on cloth).

boïga

boïga

boïga

Accessory
Partició sil·làbica: bo_ï_ga
Etimologia: d’origen preromà, probablement cèltic, de l’arrel boud- ‘guanyar, conquerir’ 1a font: s. X
Body
    femení
  1. agricultura Tros de terra artigada cremant boïcs i conreada de nou després d’alguns anys de tenir-la inculta.
  2. dret Forma de contracte sobre una part de fruits que es regeix per l’ús i el costum locals.
  3. Forat que fa a la roba una guspira de foc, botana.

boïga

boïga

boïga

femení agr terreno m dissodato. || [botana a la roba] foro m, buco m [in un tessuto].

boïga

boïga

boïga

femení agricultura Rodung f (mit «boïcs» gerodetes und gedüngtes Stück Land).
• Brandloch n.


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

boïga

boïga

boïga

    nom femení
  1. Una boïga és un tros de terra que es prepara per a cultivar, després d'haver estat força temps sense fer-se servir. Per preparar la terra, es crema la llenya i la brossa i s'escampen les cendres per tal que serveixin d'adob.
  2. Forat que fa a la roba una espurna de foc.

boïga