■ boïga

Partició sil·làbica: bo_ï_ga
Etimologia: d’origen preromà, probablement cèltic, de l’arrel boud- ‘guanyar, conquerir’ 1a font: s. X
    femení
  1. agricultura Tros de terra artigada cremant boïcs i conreada de nou després d’alguns anys de tenir-la inculta.
  2. dret Forma de contracte sobre una part de fruits que es regeix per l’ús i el costum locals.
  3. Forat que fa a la roba una guspira de foc, botana.