Es mostren 594823 resultats

venjança

venjança

femení o venjament masculí vendetta || prendre venjança vendicarsi, prendere o far vendetta || venjança de sang vendetta di sangue
Diccionari Català Anglès

venjança

venjança

femení vengeance , revenge retaliation
DIDAC Diccionari escolar

venjança

<title type="display">venjança</title>

nom femení Una venjança és un dany o un perjudici que una persona causa a una altra per tal de tornar-li el mal que aquesta li havia fet abans a ella o a algú conegut.

venjança

nom femení Una venjança és un dany o un perjudici que una persona causa a una altra per tal de tornar-li el mal que aquesta li havia fet abans a ella o a algú conegut
Diccionari de sinònims Franquesa

venjança [o venjament]

venjança [o venjament]

venja o revenja represàlies rèplica fig Al dany causat pel seu veí, ell no feu esperar gens la seva rèplica vindicta , acció de reclamar davant la llei el càstig del culpable © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

venjar

venjar

verb transitiu to avenge verb pronominal venjar-se d’algú to take revenge on someone , avenge oneself
Conjugador Català

venjar


<title type="display">venjar</title>

    1. INFINITIU

    1. venjar

    2. GERUNDI

    1. venjant

    3. PARTICIPI

    1. venjat
    2. venjada
    3. venjats
    4. venjades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. venjo
      2. venges
      3. venja
      4. vengem
      5. vengeu
      6. vengen

      2. IMPERFET

      1. venjava
      2. venjaves
      3. venjava
      4. venjàvem
      5. venjàveu
      6. venjaven

      3. PASSAT

      1. vengí
      2. venjares
      3. venjà
      4. venjàrem
      5. venjàreu
      6. venjaren

      4. FUTUR

      1. venjaré
      2. venjaràs
      3. venjarà
      4. venjarem
      5. venjareu
      6. venjaran

      5. CONDICIONAL

      1. venjaria
      2. venjaries
      3. venjaria
      4. venjaríem
      5. venjaríeu
      6. venjarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. vengi
      2. vengis
      3. vengi
      4. vengem
      5. vengeu
      6. vengin

      2. IMPERFET

      1. vengés
      2. vengessis
      3. vengés
      4. vengéssim
      5. vengéssiu
      6. vengessin

    6. IMPERATIU

    1. venja
    2. vengi
    3. vengem
    4. vengeu
    5. vengin

venjar

INFINITIU venjar GERUNDI venjant PARTICIPI venjat venjada venjats venjades INDICATIU PRESENT venjo venges venja vengem vengeu vengen IMPERFET venjava venjaves venjava venjàvem venjàveu venjaven PASSAT vengí venjares venjà venjàrem venjàreu venjaren FUTUR venjaré venjaràs venjarà venjarem venjareu venjaran CONDICIONAL venjaria venjaries venjaria venjaríem venjaríeu venjarien SUBJUNTIU PRESENT vengi vengis vengi vengem vengeu vengin IMPERFET vengés vengessis vengés vengéssim vengéssiu vengessin IMPERATIU venja vengi vengem vengeu vengin
Diccionari der aranés

venjar

<title type="display">venjar </title>

    v tr Respóner a ua ofensa o mau recebut causant ua auta ofensa o mau ath qui l’a realizat.

    Català: venjar; venjar-se de


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

venjar

v tr Respóner a ua ofensa o mau recebut causant ua auta ofensa o mau ath qui l’a realizat Català venjar venjar-se de © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

venjar


<title type="display">venjar</title>

    verb transitiu
  1. vengar.
    2. verb pronominal
  2. [prendre venjança] vengarse, tomar venganza. Venjar-se d'algú, d'una ofensa, vengarse de alguien, de una ofensa.

venjar

verb transitiu vengar verb pronominal prendre venjança vengarse , tomar venganza Venjar-se d'algú, d'una ofensa , vengarse de alguien, de una ofensa
Diccionari de sinònims Franquesa

venjar


<title type="display">venjar</title>

  1. rentar una ofensa (fig.)
  2. (venjar-se pron.)
    prendre venjança
    revenjar-se (→)
    pagar amb la mateixa moneda
    resquitar-se (d'una ofensa, d'un tort)
    Compareu: portar-la votada a algú: tenir el propòsit de venjar-se.



© Manuel Franquesa

venjar

rentar una ofensa fig venjar-se pron prendre venjança revenjar-se → pagar amb la mateixa moneda resquitar-se d'una ofensa, d'un tort Compareu portar-la votada a algú tenir el propòsit de venjar-se © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjar</title>

Etimologia: del ll. vĭndĭcare ‘reclamar; venjar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc. Els catalans venjaren la mort de llur capità.
    1. transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc., inferits a algú. Ell ha venjat el seu pare.
    2. transitiu per extensió Venjar algú el seu honor.
    3. pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d’algú, d’una ofensa.

■ venjar

verb transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc Els catalans venjaren la mort de llur capità transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc, inferits a algú Ell ha venjat el seu pare transitiu per extensió Venjar algú el seu honor pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell Venjar-se d’algú, d’una ofensa
Informació complementària
Traducció