Es mostren 594815 resultats

vencer

vencer

    verb transitiu
  1. vèncer. Vencer al enemigo, vèncer l'enemic.
  2. figuradament [obstáculos, dificultades] vèncer.
  3. figuradament vèncer, passar al davant. Te vence en rapidez, et venç en rapidesa.
  4. figuradament [una crisis] superar, vèncer.
  5. figuradament [una montaña] vèncer.
  6. verb intransitiu
  7. vèncer. La letra vence mañana, la lletra venç demà.
  8. [plazo, deuda, arriendo] vèncer.
  9. verb pronominal figuradament
  10. vèncer-se, dominar-se, contenir-se, reprimir-se.
  11. cedir intr, doblegar-se.

vencer

vèncer

vèncer

    verb transitiu
  1. vencer, derrotar. Vèncer l'enemic, vencer al enemigo.
  2. usat absolutament vencer. Vèncer o morir, vencer o morir.
  3. [en una discussió, etc] vencer.
  4. figuradament vencer. Vèncer les dificultats, els obstacles, vencer las dificultades, los obstáculos.
  5. verb intransitiu
  6. [un terme, un deute, etc] vencer, cumplir. La lletra venç el dia deu, la letra vence el día diez.

vèncer

vèncer

vèncer

verb transitiu vincere, sconfiggere, battere. Vèncer l'enemic, vincere il nemico. | usat absolutament vincere. Vèncer o morir, vincere o morire. || fig vincere, superare. Vèncer els obstacles, vincere gli ostacoli.

verb intransitiu scadere. La lletra venç el dia vint-i-tres, la cambiale scade il ventitrè.

vèncer

vèncer

vèncer

    verb transitiu
  1. besiegen.
  2. figuradament über-wältigen, -winden.
    • (be)meistern, bezwingen.
  3. vèncer (algú) en (una cosa) jemanden in etwas (dat) übertreffen.
  4. vèncer les pròpies passions die eigenen Leidenschaften bezwingen.
  5. verb intransitiu
  6. siegen.
  7. comerç fällig sein bzw werden.
    1. verfallen.
    2. ablaufen (Frist).

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vèncer

vèncer

vèncer

Pronúncia: bɛ́nsə
    verb transitiu
  1. [enemic] to defeat, beat.
  2. to conquer, vanquish, overcome.
  3. [contrincant] to beat.
  4. [partit] to win.
  5. [passió, etc.] to master, control, fight down.
  6. [temptació] to overcome.
  7. [dificultat, obstacle] to overcome, surmount, get round.
  8. verb intransitiu
  9. comerç i mercat [termini] to expire, end.
  10. [pagament] to fall due.
  11. to become due for redemption.
  12. to become invalid, cease to apply.

vèncer

vèncer

vèncer

[! Conjugació: amb Ç davant O, U; vences, venç]
    verb
  1. Guanyar algú en una lluita, en una competició, en un joc, etc. Vèncer una persona més gran en una partida d'escacs fa il·lusió.
  2. Diem que una persona venç un obstacle o una dificultat quan aconsegueix de dominar-los, quan els sobrepassa o els soluciona.
  3. Acabar-se un termini. Si et vols inscriure en un curset d'anglès, t'has d'informar de quin dia venç el termini d'inscripció.
invencible, vencedor, venciment

vèncer

vèncer

vèncer

Accessory
Etimologia: del ll. vĭncĕre, victum, íd. 1a font: 1000
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer cedir el qui ataca o resisteix, sortir guanyador en una batalla, en un joc, etc. Vèncer l’enemic en una batalla.
    2. per extensió Vèncer en una discussió, en un plet.
    3. figuradament Vèncer les dificultats, els obstacles. Vèncer les pròpies passions.
  2. intransitiu Complir-se un terme, esdevenir-se quelcom pel fet d’haver-se complert un terme. La lletra venç el dia deu.

vèncer

Venceslao

Venceslao

Venceslas

Venceslas

Pronúncia: vɛ̃seslas, -lɑs
nom propi masculí història i cristianisme Venceslau.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

Venceslas

Venceslau

Venceslau

nom propi masculí Venceslao, Wenceslao.

Venceslau