■ vèncer

Etimologia: del ll. vĭncĕre, victum, íd. 1a font: 1000
    verb
  1. transitiu
    1. Fer cedir el qui ataca o resisteix, sortir guanyador en una batalla, en un joc, etc. Vèncer l’enemic en una batalla.
    2. per extensió Vèncer en una discussió, en un plet.
    3. figuradament Vèncer les dificultats, els obstacles. Vèncer les pròpies passions.
  2. intransitiu Complir-se un terme, esdevenir-se quelcom pel fet d’haver-se complert un terme. La lletra venç el dia deu.