Es mostren 594814 resultats

vencedor -a

vencedor

adjectiu i masculí i femení vincitore -trice.

vencedor -a

vencedor | vencedora

vencedor

Accessory
Etimologia: de vèncer 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu i masculí i femení Que venç. L’exèrcit vencedor. L’equip vencedor. El vencedor d’una batalla, d’un combat.

vencedor | vencedora

vencedor -a

vencedor

Pronúncia: bənsəðó
    adjectiu
  1. victorieux -euse. L'equip vencedor, l'équipe victorieuse.
  2. masculí i femení
  3. vainqueur m, triomphateur -trice. El vencedor d'un combat, le vainqueur d'un combat.

vencedor -a

vencedor, -a

vencedor, -a

Body
    nòm adj m f Que guanhe o venç.

    Català: vencedor -a

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vencedor, -a

vencejo

vencejo

    masculí
  1. [ligadura] vencill, lligam.
  2. ornitologia [Apus i Chaetura sp] falcillot, falciot, falcilla f, ballester.
  3. vencejo común ornitologia [Apus apus] falcillot negre, falcillot.
  4. vencejo pálido ornitologia [Apus pallidus] falcillot pàl·lid.
  5. vencejo real ornitologia [Apus melba] ballester de ventre blanc (o ballester gros).

vencejo

vèncer

vèncer

Pronúncia: bɛ́nsə
    verb transitiu
  1. vaincre, battre. Vèncer l'enemic, vaincre l'ennemi .
    1. usat absolutament l'emporter sur, dans. Vèncer en una discussió, l'emporter dans une discussion.
    2. l'emporter, gagner, triompher.
  2. figuradament vaincre, surmonter. Vèncer les dificultats, els obstacles, surmonter les difficultés, les obstacles.
  3. verb intransitiu
  4. échoir, arriver à échéance, arriver à son terme, expirer. El pagaré venç avui, le billet échoit aujourd'hui. La lletra venç el dia trenta, la traite arrive à échéance le trente. El terme ha vençut, le délai a expiré.
  5. donar-se per vençut s'avouer (se tenir pour) vaincu -e.

vèncer

véncer

véncer

Body
    v tr Hèr a cedir aqueth qu’ataque o resistís, gésser guanhador d’ua batalha, d’un jòc, etc.

    Català: vèncer

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

véncer

vèncer

vèncer

  1. v. tr.derrotar.
    revèncer, vèncer el qui ens ha vençut.
    guanyar (en jocs, competicions, etc.)
    superar (obstacles, dificultats, etc.)
    sobrar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs.
    triomfar sobre (algú o alguna cosa).
    prevaler contra (algú)
    debel·lar, vèncer per les armes.
    desbordar (fig.). Ésser, un jugador, desbordat pel seu adversari.
    dominar. Per fi dominà els rebels.
    doblegar (fig.)
    copar, vèncer en unes eleccions, una competició, etc.
    aterrar (ant.) Aterraren l'exèrcit enemic.
    tombar (fig.). Ell és molt ferm en les seves conviccions: no aconseguiràs pas tombar-lo.
    domar o domtar. Domar les passions.
    salvar (un obstacle, una dificultat, etc.)
    destronar (fig.)
    subjugar. Subjugar les passions.
    guanyar el capítol, aconseguir allò que es disputava entre molts.
    cantar victòria
    posar (algú) fora de combat
    posar el peu al coll (d'algú)
    dormir sobre el camp de batalla
    romandre el camp (a algú)
  2. v. intr. Complir-se un terme: → acabar.
    complir. El dia tal compleix el primer termini.
    fer. D'aquell dia, avui fa un any.

© Manuel Franquesa

vèncer

vèncer

vèncer

Body
    1. INFINITIU

    2. vèncer
    1. GERUNDI

    2. vencent
    1. PARTICIPI

    2. vençut
    3. vençuda
    4. vençuts
    5. vençudes
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. venço
      3. vences
      4. venç
      5. vencem
      6. venceu
      7. vencen
      1. IMPERFET

      2. vencia
      3. vencies
      4. vencia
      5. vencíem
      6. vencíeu
      7. vencien
      1. PASSAT

      2. vencí
      3. venceres
      4. vencé
      5. vencérem
      6. vencéreu
      7. venceren
      1. FUTUR

      2. venceré
      3. venceràs
      4. vencerà
      5. vencerem
      6. vencereu
      7. venceran
      1. CONDICIONAL

      2. venceria
      3. venceries
      4. venceria
      5. venceríem
      6. venceríeu
      7. vencerien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. venci
      3. vencis
      4. venci
      5. vencem
      6. venceu
      7. vencin
      1. IMPERFET

      2. vencés
      3. vencessis
      4. vencés
      5. vencéssim
      6. vencéssiu
      7. vencessin
    1. IMPERATIU

    2. venç
    3. venci
    4. vencem
    5. venceu
    6. vencin

vèncer

vencer

vencer

    verb transitiu
  1. vèncer. Vencer al enemigo, vèncer l'enemic.
  2. figuradament [obstáculos, dificultades] vèncer.
  3. figuradament vèncer, passar al davant. Te vence en rapidez, et venç en rapidesa.
  4. figuradament [una crisis] superar, vèncer.
  5. figuradament [una montaña] vèncer.
  6. verb intransitiu
  7. vèncer. La letra vence mañana, la lletra venç demà.
  8. [plazo, deuda, arriendo] vèncer.
  9. verb pronominal figuradament
  10. vèncer-se, dominar-se, contenir-se, reprimir-se.
  11. cedir intr, doblegar-se.

vencer