Es mostren 594814 resultats

vélite

vélite

masculí ciències militars i història [soldado] vèlit.

vélite

vélite

vélite

Pronúncia: velit
masculí història i ciències militars vèlit.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vélite

vélivole

vélivole

Pronúncia: velivɔl
adjectiu i masculí i femení esports (practicant) del vol sense motor.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vélivole

vell

vell

  1. adj. (Dit d'una persona)
    vellós, que comença a ésser vell.
    ancià
    gueto
    provecte, avançat en edat (o en experiència)
    madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell.
    gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? ‒No, ja és gran.
    caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols.
    decrèpit. Un home decrèpit.
    senil, dèbil de tan vell.
    xaruc, que ja repapieja.
    renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc.
    ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat.
    ésser més vell que Matusalem
    tenir molts anys
    estar carregat d'anys
    caure de vell
    tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell.
    ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell.
    Compareu: veterà
  2. (Dit d'una cosa) → antiquat.
    antic (→)
    arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica.
    primitiu. Art primitiu.
    secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Compareu: multisecular
    mil·lenari, íd. de més de mil anys.
    immemorial (llei, costum, etc.)
    antediluvià (hiperb.)
    fòssil (fig.)
    anyenc, que té molts anys. Vi anyenc.
    ranci. De rància noblesa.
    inveterat (costum, vici)
    ésser més vell que anar a peu (acció, costum)
    ésser més vell que la tinya (o que el mal pa)
    ésser més vell que escopir (o pixar) a terra
    ésser més vell que cagar ajupit
    Compareu: reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec
  3. m. i f. Persona vella.
    gueto (fam.)
    jai o jaio
    iaio
    vellard
    ancià
    padrí (fam.)
    avi (fig.), persona d'edat molt avançada.
    patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral.
    antanyàs
    renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs.
    carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara.
    Compareu: veterà: antic en una professió, etc.
    Antònims: Jove. Nou.
  4. Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→).
    Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal).

© Manuel Franquesa

vell

vell -a

vell

    adjectiu
  1. viejo -ja. La seva mare ja és vella, su madre ya es vieja. Un cotxe vell, un coche viejo.
  2. [antic] viejo -ja, antiguo -gua. Un vell costum, una vieja costumbre.
  3. [escriptor, artista] viejo -ja. Plini el Vell, Plinio el Viejo.
  4. [envellit] viejo -ja.
  5. de vell [de segona mà] de segunda mano, usado, de viejo, viejo. Roba de vell, ropa de segunda mano.
  6. ésser vell ser viejo.
  7. ésser més vell que cagar ajupit (o que anar a peu) figuradament i familiarment ser más viejo que andar a pie (o que andar a gatas, o que la tos, o que la sarna).
  8. morir (o morir-se) de vell morir (o morirse) de viejo.
  9. tornar-se (o fer-se) vell [envellir] hacerse viejo.
  10. masculí i femení
  11. viejo -ja, anciano -na.
  12. [ocell] padre m, madre f. No t'acostis al niu: hi ha la vella que cova, no te acerques al nido: la madre está empollando.
  13. vell verd viejo verde.
  14. vell xaruc (o arrossinat) vejestorio, viejo chocho.

vell -a

vell -a

vell

adjectiu vecchio -a. Tornar-se vell, diventare vecchio. Un gos vell, un cane vecchio. || [antic] vecchio -a, antico -a. Una ciutat molt vella, una città molto vecchia. || [artista] vecchio -a. Hans Holbein el vell, Hans Holbein il Vecchio. || [envellit] vecchio -a, invecchiato -a. || [superat] vecchio -a, trito -a, vieto -a, superato -a. || de vell di seconda mano, vecchio -a, usato -a. || ésser vell essere vecchio. || ésser més vell que cagar ajupit (o que anar a peu) fig fam essere vecchio come il (o più vecchio del) cucco. || ésser més vell que Matusalem essere più vecchio di Noè (o di Matusalemme).

masculí i femení anziano -a, vecchio -a. || [ocell] mamma f, papà m. || vell verd vecchio mandrillo (o satiro). || vell xaruc (o arrossinat) vecchio decrepito.

vell -a

vell -a

vell

Pronúncia: béʎ
    adjectiu
  1. [tots els sentits] old.
  2. elderly.
  3. [costums] ancient.
  4. Hans Holbein el Vell Hans Holbein the elder.
  5. (fer-se \ tornar-se) vell to grow old.
  6. arribar a vell to live to be old.
  7. és massa vell per a fer-ho servir it’s too old to be of any use.
  8. un vell amic meu an old friend of mine.
  9. masculí i femení
  10. [home] old man.
  11. [dona] old woman.

vell -a

vell

vell

    adjectiu i nom masculí i femení
  1. Que té molta edat. Els vells acostumen a explicar contes i històries als nets.
  2. adjectiu
  3. Que ha durat molt, que s'ha fet servir durant molt de temps. Els aparells vells s'espatllen sovint.
  4. Antic, del temps passat. Sempre fa il·lusió trobar-se amb vells amics.
  5. locució que fa d'adjectiu
  6. Una botiga de vell és una botiga on venen coses de segona mà, coses fetes servir. A les llibreries de vell pots trobar llibres del segle passat.

vell

vell -a

vell

Pronúncia: béʎ
    adjectiu
  1. [persona] vieux (vieil) vieille. Un home vell, un vieil homme. Ets més vell que jo, tu es plus vieux que moi.
  2. [una cosa, un animal] vieux vieille. Una casa vella, une vieille maison. Un burro vell, un vieil âne.
  3. [antic] vieux vieille, ancien -enne. Segons un vell costum, d'après une coutume ancienne.
  4. [envellit] vieux vieille.
  5. [escriptor, artista] ancien -enne. Plini el Vell, Pline l'Ancien.
  6. de vell [de segona mà] d'occasion. Llibreter de vell, marchand de livres d'occasion.
  7. ésser més vell que el cagar ajupit (que l'anar a peu) figuradament i despectivament être vieux (vieille) comme le monde (comme les rues).
  8. ésser més vell que Matusalem (Adam) figuradament être vieux comme Mathusalem (comme Hérode).
  9. morir (morir-sede vell mourir de vieillesse.
  10. tornar-se (fer-sevell [envellir] prendre de l'âge (vieillir).
  11. masculí i femení
  12. [ancià] vieux vieille, vieil homme (vieille femme), vieillard m.
  13. vell xaruc (arrossinat) despectivament vieille baderne f, vieille barbe f.
  14. masculí
  15. indústria tèxtil velló.

vell -a

vell1

vell

    adjectiu
  1. alt.
  2. Vegeu antic.
  3. un home (gos) vell ein alter Mann (Hund).
  4. la ciutat vella die Altstadt.
  5. Plini el Vell Plinius der Ältere.
  6. un cotxe vell ein altes Auto.
  7. les sabates velles die alten Schuhe.
  8. roba de vell gebrauchte Kleidung, com auch Secondhandkleidung f.
  9. llibreria de vell Antiquariat n.
  10. llibres de vell antiquarische Bücher n pl.
  11. una vella amistat eine alte (oder langjährige) Freundschaft.
  12. (és)ser més vell que Matusalem älter als Methusalem sein.
  13. fer-se (od tornar-se) vell alt werden.
  14. masculí i femení
  15. alter Mann, Alter m.
    • alte Frau, Alte f.
  16. els vells alte Leute, die Alten pl.


  17. Vegeu també:
    vell2

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vell1