Es mostren 594818 resultats

traucar

traucar

verb transitiu foradar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traucar

traucar

Partició sil·làbica: trau_car
Etimologia: d’origen preromà, probablement d’un gàl·lic *traokare ‘foradar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Foradar.
  2. intransitiu dialectal Néixer una planta, brotar. El blat comença a traucar.

■ traucar

verb transitiu Foradar intransitiu dialectal Néixer una planta, brotar El blat comença a traucar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

traucar

traucar

Pronúncia: tɾəwká
verb transitiu regionalisme [foradar] trouer, percer.

traucar

verb transitiu regionalisme foradar trouer , percer
Diccionari Català Alemany

traucar

traucar

    verb transitiu antigament i regionalment
  1. foradar.
    2. verb intransitiu regionalment
  2. auf-gehen, -keimen (Saat).

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

traucar

verb transitiu antigament i regionalment foradar verb intransitiu regionalment auf-gehen, -keimen Saat © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Alemany Català

trauen

trauen

    verb transitiu [-te, hat ge-t]
  1. casar, ecl a. beneir el matrimoni, donar la benedicció nupcial.
  2. s. trauen lassen casar-se, contreure matrimoni.
  3. verb intransitiu confiar (j-m, auf [+ac] etw en alg, en u/c), (re)fiar-se d’alg (d’u/c).
  4. s-n Augen (Ohren) nicht trauen no donar crèdit als seus ulls (a les seves orelles).
  5. s. trauen atrevir-se a.
  6. gosar, arriscar-se a [+ inf].

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

trauen

verb transitiu -te, hat ge-t casar, ecl a beneir el matrimoni, donar la benedicció nupcial s trauen lassen casar-se, contreure matrimoni verb intransitiu confiar j-m , auf + ac etw en alg, en u/c, refiar-se d’alg d’u/c s-n Augen Ohren nicht trauen no donar crèdit als seus ulls a les seves orelles s trauen atrevir-se a gosar, arriscar-se a + inf © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trauer | trauera

trauer

Partició sil·làbica: tra_uer
Etimologia: de trau
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a fer traus a les peces de vestir. Feia de trauera per a un sastre famós.
  2. masculí confecció Instrument per a fer traus a la roba de vestir.

■ trauer | trauera

masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a fer traus a les peces de vestir Feia de trauera per a un sastre famós masculí confecció Instrument per a fer traus a la roba de vestir
Traducció
Diccionari Alemany Català

Trauer

Trauer

    femení singular
  1. tristesa, tristor, aflicció (sovint per un mort).
  2. dol m.
  3. Trauer tragen portar dol (rigorós).
  4. in Trauer sein estar de dol.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Trauer

femení singular tristesa, tristor, aflicció sovint per un mort dol m Trauer tragen portar dol rigorós in Trauer sein estar de dol © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català Alemany

trauer -a

trauer

    masculí i femení
  1. Knopflochnäher(in) m (f).
  2. Knopfloch-schere f, -maschine f.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trauer -a

masculí i femení Knopflochnäherin m f Knopfloch-schere f , -maschine f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

trauer -a

trauer

Pronúncia: tɾəwé
    masculí i femení
  1. [persona que fa traus] ouvrier -ère qui fait des boutonnières.
    2. masculí
  2. [instrument] instrument servant à faire des boutonnières.

trauer -a

masculí i femení persona que fa traus ouvrier -ère qui fait des boutonnières masculí instrument instrument servant à faire des boutonnières
Diccionari Català Castellà

trauer -a

trauer

    masculí i femení
  1. [persona que fa traus] ojalador -ra, ojalera f, ojaladera f p fr.
    2. masculí
  2. [instrument] ojalador.

trauer -a

masculí i femení persona que fa traus ojalador -ra , ojalera f , ojaladera f p fr masculí instrument ojalador