trauen

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. casar, ecl a. beneir el matrimoni, donar la benedicció nupcial.
2. s. trauen lassen casar-se, contreure matrimoni.
3. verb intransitiu confiar (j-m, auf [+ac] etw en alg, en u/c), (re)fiar-se d’alg (d’u/c).
4. s-n Augen (Ohren) nicht trauen no donar crèdit als seus ulls (a les seves orelles).
5. s. trauen atrevir-se a.
6. gosar, arriscar-se a [+ inf].

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU