Es mostren 594814 resultats

atorgar

atorgar

    1. INFINITIU

    1. atorgar

    2. GERUNDI

    1. atorgant

    3. PARTICIPI

    1. atorgat
    2. atorgada
    3. atorgats
    4. atorgades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. atorgo
      2. atorgues
      3. atorga
      4. atorguem
      5. atorgueu
      6. atorguen

      2. IMPERFET

      1. atorgava
      2. atorgaves
      3. atorgava
      4. atorgàvem
      5. atorgàveu
      6. atorgaven

      3. PASSAT

      1. atorguí
      2. atorgares
      3. atorgà
      4. atorgàrem
      5. atorgàreu
      6. atorgaren

      4. FUTUR

      1. atorgaré
      2. atorgaràs
      3. atorgarà
      4. atorgarem
      5. atorgareu
      6. atorgaran

      5. CONDICIONAL

      1. atorgaria
      2. atorgaries
      3. atorgaria
      4. atorgaríem
      5. atorgaríeu
      6. atorgarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. atorgui
      2. atorguis
      3. atorgui
      4. atorguem
      5. atorgueu
      6. atorguin

      2. IMPERFET

      1. atorgués
      2. atorguessis
      3. atorgués
      4. atorguéssim
      5. atorguéssiu
      6. atorguessin

    6. IMPERATIU

    1. atorga
    2. atorgui
    3. atorguem
    4. atorgueu
    5. atorguin

atorgar

INFINITIU atorgar GERUNDI atorgant PARTICIPI atorgat atorgada atorgats atorgades INDICATIU PRESENT atorgo atorgues atorga atorguem atorgueu atorguen IMPERFET atorgava atorgaves atorgava atorgàvem atorgàveu atorgaven PASSAT atorguí atorgares atorgà atorgàrem atorgàreu atorgaren FUTUR atorgaré atorgaràs atorgarà atorgarem atorgareu atorgaran CONDICIONAL atorgaria atorgaries atorgaria atorgaríem atorgaríeu atorgarien SUBJUNTIU PRESENT atorgui atorguis atorgui atorguem atorgueu atorguin IMPERFET atorgués atorguessis atorgués atorguéssim atorguéssiu atorguessin IMPERATIU atorga atorgui atorguem…
Diccionari Català Italià

atorgar

atorgar

verb transitiu concedere, attribuire, dare, conferire, largire. Atorgar un títol, concedere un titolo. || [el que hom demana] concedere, dare, accordare. || [un fet, un error] riconoscere, confessare.

atorgar

verb transitiu concedere, attribuire, dare, conferire, largire Atorgar un títol , concedere un titolo || el que hom demana concedere, dare, accordare || un fet, un error riconoscere, confessare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgar

atorgar

Etimologia: del ll. vg. *auctoricare, íd., pròpiament ‘autoritzar’, der. de auctor, -ōris, en el significat de ‘garantidor; venedor’ 1a font: s. XI
    verb transitiu
  1. Concedir (alguna cosa) a títol de favor, de gràcia. Li han atorgat el premi contra pronòstic.
  2. Concedir (alguna cosa que hom demana). Atorgar un favor a algú.
  3. Reconèixer, confessar.
  4. dret civil Fer (un contracte, una escriptura, etc.) davant de notari. Atorgar testament.

■ atorgar

verb transitiu Concedir alguna cosa a títol de favor, de gràcia Li han atorgat el premi contra pronòstic Concedir alguna cosa que hom demana Atorgar un favor a algú Reconèixer, confessar dret civil Fer un contracte, una escriptura, etc davant de notari Atorgar testament
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

atorgar

atorgar

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Donar una cosa a algú com un favor o perquè la demana. Es diu, per exemple, que els reis atorgaven títols de noblesa o que una persona atorga el perdó a una altra.
  2. Una persona atorga testament quan l'escriu o el dicta.

atorgar

Conjugació amb GU davant E, I verb Donar una cosa a algú com un favor o perquè la demana Es diu, per exemple, que els reis atorgaven títols de noblesa o que una persona atorga el perdó a una altra Una persona atorga testament quan l'escriu o el dicta
Diccionari Català francès

atorgar

atorgar

Pronúncia: əturgá
    verb transitiu
  1. [a títol de favor] concéder, octroyer, consentir. Atorgar una gràcia, octroyer une grâce.
  2. [el que hom demana] accorder.
  3. [confessar] admettre, convenir de, avouer, reconnaître.

atorgar

verb transitiu a títol de favor concéder , octroyer , consentir Atorgar una gràcia , octroyer une grâce el que hom demana accorder confessar admettre , convenir de , avouer , reconnaître
Diccionari Castellà Català

atormentador -ra

atormentador

adjectiu i masculí i femení [persona, cosa] turmentador -a.

atormentador -ra

adjectiu i masculí i femení persona, cosa turmentador -a
Diccionari Castellà Català

atormentante

atormentante

adjectiu turmentós -osa
Diccionari Castellà Català

atormentar

atormentar

    verb transitiu
  1. [dar tormento] turmentar.
  2. figuradament turmentar. La añoranza lo atormentaba, l'enyorament el turmentava.
    3. verb pronominal
  3. turmentar-se.

atormentar

verb transitiu dar tormento turmentar figuradament turmentar La añoranza lo atormentaba , l'enyorament el turmentava verb pronominal turmentar-se
Diccionari Castellà Català

atornillador

atornillador

masculí tornavís
Diccionari Castellà Català

atornillar

atornillar

verb transitiu cargolar , collar