■ atorgar

Etimologia: del ll. vg. *auctoricare, íd., pròpiament ‘autoritzar’, der. de auctor, -ōris, en el significat de ‘garantidor; venedor’ 1a font: s. XI
    verb transitiu
  1. Concedir (alguna cosa) a títol de favor, de gràcia. Li han atorgat el premi contra pronòstic.
  2. Concedir (alguna cosa que hom demana). Atorgar un favor a algú.
  3. Reconèixer, confessar.
  4. dret civil Fer (un contracte, una escriptura, etc.) davant de notari. Atorgar testament.