Es mostren 594823 resultats

antecedent


<title type="display">antecedent</title>

Pronúncia: əntəsəðén
    adjectiu
  1. antecedent, previous, preceding, foregoing.
  2. masculí
  3. matemàtiques, filosofia i gramàtica antecedent.
  4. plural
  5. antecedents.
  6. (previous) history.
  7. (past) record, background.
  8. antecedents penals criminal record.
  9. un home sense antecedents a man with a clean record.

antecedent

antecedent

antecedent

antecedent

<title type="display">antecedent</title>

    adjectiu
  1. Que antecedeix, que és anterior. La definició antecedent era la d' antàrtic i va abans que aquesta.
  2. nom masculí
  3. Un antecedent és allò que antecedeix. Els antecedents d'una revolució són el conjunt de fets que passen abans i que ens ajuden a entendre-la.
  4. L'antecedent d'un pronom és un nom sol o acompanyat de determinants i complements, que es refereix a la mateixa persona o a la mateixa cosa que el pronom. En la frase La noia que porta un barret es diu Maria , l'antecedent de que és la noia .

antecedent

antecedent


<title type="display">antecedent</title>

    adjectiu
  1. antecedente.
  2. masculí
  3. antecedente.
  4. música antecedente.
  5. antecedents penals dret antecedentes penales.
  6. posar en antecedents [informar] poner en antecedentes.
  7. saber (o conèixer) els antecedents estar en antecedentes.

antecedent

antecedent


<title type="display">antecedent</title>

Pronúncia: əntəsəðén
    adjectiu i masculí
  1. antécédent -e.
  2. masculí
  3. matemàtiques i gramàtica antécédent, précédent.
  4. antecedents penals dret casier judiciaire. Els antecedents d'una persona, antécédents d'une personne. Persona amb antecedents penals, repris de justice.

antecedent

antecedent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antecedent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. antecedens, -ntis, participi pres. de antecedĕre ‘antecedir’, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Que antecedeix, que precedeix; anterior.
    2. geologia Dit del curs d’aigua que ha sofert un procés d’antecedència.
  2. masculí
    1. Allò que antecedeix un fet i que ajuda a comprendre’l.
    2. plural dret penal Relació de condemnes penals dictades contra una persona. Antecedents penals. El detingut té antecedents per tràfic de drogues.
    3. gramàtica Primer terme d’una correlació gramatical.
    4. lògica En la implicació, el terme, o la proposició, del qual és implicat el consegüent.
    5. música Motiu melòdic (anomenat també proposició, tema, model) que és reprès pel consegüent o resposta, segons algun dels procediments de la imitació.
    6. posar (algú) en antecedents Informar-lo sobre les circumstàncies prèvies d’un fet, d’una situació perquè se’n formi un judici. Et posaré en antecedents perquè comprenguis el problema.

antecedent

antecedente


<title type="display">antecedente</title>

    adjectiu
  1. antecedent.
  2. masculí
  3. antecedent.
  4. antecedentes penales dret antecedents penals.
  5. estar en antecedentes saber (o conèixer) els antecedents.
  6. poner en antecedentes [informar] posar en antecedents, fer saber els antecedents (o la situació).

antecedente

antecedentemente

antecedentemente

antecedentment

antecedentment

anteceder

anteceder