■ antecedent

Etimologia: del ll. antecedens, -ntis, participi pres. de antecedĕre ‘antecedir’, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que antecedeix, que precedeix; anterior.
    2. geologia Dit del curs d’aigua que ha sofert un procés d’antecedència.
  2. masculí
    1. Allò que antecedeix un fet i que ajuda a comprendre’l.
    2. plural dret penal Relació de condemnes penals dictades contra una persona. Antecedents penals. El detingut té antecedents per tràfic de drogues.
    3. gramàtica Primer terme d’una correlació gramatical.
    4. lògica En la implicació, el terme, o la proposició, del qual és implicat el consegüent.
    5. música Motiu melòdic (anomenat també proposició, tema, model) que és reprès pel consegüent o resposta, segons algun dels procediments de la imitació.
    6. posar (algú) en antecedents Informar-lo sobre les circumstàncies prèvies d’un fet, d’una situació perquè se’n formi un judici. Et posaré en antecedents perquè comprenguis el problema.