Es mostren 594814 resultats

colgar

colgar

    verb transitiu
  1. ver-, ein-graben.
  2. begraben.
  3. be-, über-, zu-decken.
  4. beschütten, überschütten.
  5. verb reflexiu
  6. zu Bett gehen.
  7. [Sonne] pondre (pondre's).

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

colgar

colgar

colgar

verb transitiu sotterrare, seppellire. Colgar un mort, seppellire un morto. || [amagar] seppellire, nascondere, coprire, sommergere.

verb pronominal [ajeure's al llit] stendersi, sdraiarsi. || [anar al llit] andare a letto, coricarsi, mettersi a letto. || fig [el sol] tramontare, calare.

colgar

colgar

colgar

Accessory
Etimologia: del ll. collŏcare ‘situar, col·locar; cobrir el foc’, der. de lŏcus ‘lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. Colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu. Colgar un mort.
  2. pronominal
    1. Ajeure’s entre les robes del llit.
    2. Anar al llit.
    3. figuradament Davallar el sol sota l’horitzó, pondre’s. Quan es colgui el sol, cap a casa.
  3. transitiu Llevar de la vista (alguna cosa) amuntegant-n’hi d’altres damunt, cobrir completament o gairebé completament. La riuada colgà els matolls.
  4. transitiu adoberia Fer l’operació de la colga.
  5. transitiu agricultura Calçar.

colgar

colgar

colgar

[! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Posar una cosa dins d'un clot i cobrir-la amb la terra o la sorra que s'ha tret en fer el clot. Les llavors de les plantes s'han de colgar.
  2. Cobrir del tot o gairebé del tot una persona o una cosa. Quan s'ensorra una casa a vegades hi ha gent que queda colgada sota la runa.
  3. usat amb pronom
  4. colgar-se és ficar-se al llit.

colgar

colgar

colgar

    [Se conjuga como: acordar] verb transitiu
  1. penjar, suspendre. Colgar un espejo en la pared, penjar un mirall a la paret. Colgar una lámpara de un clavo, penjar un llum en un clau.
  2. [tender] estendre. Colgar la ropa, estendre la roba.
  3. [el teléfono] penjar.
  4. informàtica [programas, ficheros] penjar.
  5. [adornar] endomassar, empal·liar.
  6. figuradament i familiarment [ahorcar] penjar.
  7. figuradament i familiarment [abandonar] deixar, abandonar. Colgó los libros, va deixar els llibres.
  8. figuradament i familiarment [los hábitos] penjar.
  9. figuradament i familiarment [en un examen] penjar. Me han colgado en dos asignaturas, m'han penjat de dues assignatures. Tengo el latín colgado, m'han penjat (o estic penjat) de llatí.
  10. figuradament i familiarment [imputar] penjar.
  11. verb intransitiu
  12. penjar. La falda le cuelga de un lado, les faldilles li pengen d'un costat.
  13. verb pronominal
  14. penjar-se.
  15. informàtica [bloquearse un ordenador] penjar-se.

colgar

colgar

colgar

Pronúncia: kulɣá
    verb transitiu
  1. [sota terra] ensevelir, enterrer. Colgar un cadàver, ensevelir un cadavre .
    • enfouir. Colgar un tresor, enfouir un trésor.
  2. [cobrir] ensevelir. L'allau va colgar el xalet, l'avalanche a enseveli le chalet .
    • submerger, recouvrir complètement. L'aigua colgà tots els horts, l'eau submergea tous les jardins.
  3. agricultura [les hortalisses] enchausser.
  4. verb pronominal
  5. [ajeure's al llit] se coucher.
    1. [anar al llit] aller au lit, aller se coucher.
    2. figuradament [el sol] se coucher.

colgar

colgat

colgat

m.
capficó o capficat
murgó


© Manuel Franquesa

colgat

colgat

colgat

Pronúncia: kúlgát
    masculí
  1. (sprig \ shoot) of a vine.
  2. fer colgats to sprout.

colgat

colgat

colgat

masculí [Rebe] Ableger, Senker m.


© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

colgat

colgat

colgat

Body
masculí viticultura, indústries vinícoles Capficat.

colgat

Informació complementària