colgar

Accessory
Etimologia: del ll. collŏcare ‘situar, col·locar; cobrir el foc’, der. de lŏcus ‘lloc’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., que hom havia tret en fer el clot. Colgar les brases sota la cendra per conservar el caliu. Colgar un mort.
  2. pronominal
    1. Ajeure’s entre les robes del llit.
    2. Anar al llit.
    3. figuradament Davallar el sol sota l’horitzó, pondre’s. Quan es colgui el sol, cap a casa.
  3. transitiu Llevar de la vista (alguna cosa) amuntegant-n’hi d’altres damunt, cobrir completament o gairebé completament. La riuada colgà els matolls.
  4. transitiu adoberia Fer l’operació de la colga.
  5. transitiu agricultura Calçar.