Es mostren 48356 resultats

fendant


<title type="display">fendant</title>

Pronúncia: fɑ̃dɑ̃
    masculí
  1. cop d’espasa (amb el tall).
  2. faire le fendant figuradament fer el fatxenda (o el fanfarró).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

fendant

 

fendard [ou fendart]

fendard [ou fendart]

 

fendeur
-euse


<title type="display">fendeur</title>

Pronúncia: fɑ̃dœʀ -øz
    masculí i femení
  1. partidor -a, estellador -a.
  2. esberlador -a (de pissarra).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

fendeur
-euse

 

fendillement

fendillement

 

fendiller


<title type="display">fendiller</title>

Pronúncia: fɑ̃dije
    verb transitiu
  1. clivellar.
  2. verb pronominal
  3. clivellar-se, aclivellar-se.
  4. [la peau] pelltrencar-se, clivellar-se, aclivellar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

fendiller

 

fendoir

fendoir

 

fendre


<title type="display">fendre</title>

Pronúncia: fɑ̃dʀ
    verb transitiu
  1. [diviser, ouvrir] esberlar, badar, partir, obrir, fendre infr. Fendre une bûche en deux, esberlar una soca en dues.
  2. [couper] estellar, asclar, tallar. Fendre du bois, estellar llenya.
  3. [cliver] esquerdar, clivellar. La sécheresse fend la terre, la sequera clivella la terra.
  4. [pénétrer en coupant] fendre, fer solcs. La charrue fend la terre, l’arada fen (fa solcs a) la terra.
  5. literàriament [à travers un fluide] fendre, tallar, solcar.
  6. fendre la foule figuradament obrir-se pas entre la gent.
  7. fendre le cœur figuradament trencar el cor.
  8. fendre la tête badar (o partir) el cap.
    figuradament posar un cap com un timbal.
  9. verb pronominal
  10. esberlar-se, badar-se, partir-se, obrir-se, fendre’s infr. Elle s’est fendu le crâne, s’ha badat el cap. Les châtaignes se sont fendues dans le feu, les castanyes s’han badat al foc.
  11. [se crevasser, se craqueler] esquerdar-se, clivellar-se. Le mur s’est fendu, la paret s’ha esquerdat.
  12. esports [escrime] tirar-se a fons.
  13. familiarment herniar-se, trencar-se. Elle ne s’est pas fendue, no s’ha pas herniat.
  14. [de] familiarment pagar (o afluixar, o amollar). Il s’est fendu de cent euros, ha pagat cent euros.
  15. se fendre la gueule, la pipe familiarment petar-se de riure.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

fendre

 

fendu
-ue


<title type="display">fendu</title>

Pronúncia: fɑ̃dy
    adjectiu
  1. [coupe] tallat -ada, estellat -ada, asclat -ada. Bois fendu, llenya tallada (estellada).
  2. [avec une fente] esberlat -ada, badat -ada, partit -ida, obert -a. Crâne fendu, crani badat. Lèvre fendue, llavi partit. Jupe fendue, faldilla oberta.
  3. [fêlé] esquerdat -ada, clivellat -ada.
  4. [bouche, œil] allargat -ada. Œil fendu, ull allargat (o ametllat).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

fendu
-ue

 

fenestrage

fenestrage

 

fenestration

fenestration