Es mostren 48356 resultats

à

à

Pronúncia: a
    preposició
  1. [position, situation, lieu de destination] a. Ils sont à Nantes, són a Nantes. Il est à la maison, és a casa. À gauche, a l’esquerra. Aller à Barcelone, anar a Barcelona .
    • en. Ils sont allés à ce village-là, van anar en aquell poble.
  2. [position dans un ordre ou situation] a, de, per. Se mettre à pleurer, posar-se a plorar. J’ai été le premier à parler, vaig ser el primer de parlar. Nous étions plusieurs à voir le problème, érem uns quants que vèiem el problema. Être à ce qu’on fait, estar pel que es fa. Il est toujours à chanter, sempre està cantant .
    • [suivi de l’infinitif] [hypothèse, cause] si. À vouloir tout faire tu tomberas malade, si ho vols fer tot cauràs malalt. Que gagnes-tu à parler ?, què hi guanyes si parles (parlant)?
  3. [progression dans une série, changement d’état, prix, comparaison] a. Visites de 10 h à 11 h, visites de 10 a 11. L’enfant a six à sept ans, el nen té de sis a set anys. Passer de l’enfance à l’adolescence, passar de la infantesa a l’adolescència. À deux euros le mètre, a dos euros el metre. Pareil à son cousin, semblant al seu cosí.
  4. [objet indirect] a. Céder à ses prières, cedir als seus precs. Je l’ai raconté à ma mère, ho he explicat a ma mare .
    • en, a. Pense à moi, pensa en mi. Pense à parler avec lui, pensa a parlar amb ell.
  5. [manière, préparation d’un mets] a. Acheter à crédit, comprar a crèdit. Fait à la main, fet a mà. Parler à la légère, parlar a la lleugera. À pied, a peu. À l’œil nu, a ull nu. Chauffer à feu doux, escalfar a foc lent. Escargots à la bourguignonne, cargols a la borgonyona .
    • [manière, dans certaines phrases] de. À genoux, de genolls.
  6. [temps] a. À six heures, a les sis. Au printemps, a la primavera .
    1. [devant les noms des fêtes] per. À Noël, à Pâques, per Nadal, per Pasqua.
    2. [jusqu’à] fins. À demain, fins demà. À tout à l’heure, fins després (fins ara).
    3. [simultanéité, cause] amb. À ces mots, il se leva, amb aquestes paraules, s’aixecà.
  7. [possession, appartenance, qualité, caractéristique] de. Ce livre est à mon cousin, aquest llibre és del meu cosí. Moulin à vent, molí de vent. Canne à sucre, canya de sucre. L’enfant aux cheveux blonds, el nen dels cabells rossos.
  8. [destination, obligation] de, per (a), a. Aiguille à tricoter, agulla de fer mitja. Moulin à farine, molí per a farina (molí fariner). Nuisible à la santé, perjudicial per a la salut. Il y a beaucoup de travail à faire, hi ha molta feina a fer. J’ai à manger, tinc (coses per) menjar. C’est encore à faire, encara està per fer. C’est plus facile à dire qu’à faire, és més fàcil de dir que de fer. C’est à voir, s’hauria de veure (ja ho veurem). Ça laisse à désirer, això deixa a desitjar.
  9. [instrument, accompagnement] amb. Pêcher à la ligne, pescar amb canya. À bicyclette, amb bicicleta. Café au lait, cafè amb llet. Se chauffer au bois, escalfar-se amb llenya.
  10. [structure, caractérisation par accompagnement] de, amb. Véhicule à trois roues, vehicle de (amb) tres rodes. La maison à la porte bleue, la casa de la porta blava.
  11. [association numérique] [no es tradueix]. Ils dorment à quatre dans cette chambre, dormen quatre en aquesta habitació .
    • de... en. Il descend les marches quatre à quatre, baixa les escales de quatre en quatre.
  12. [à un point extrême] fins a. Courir à perdre haleine, córrer fins a perdre l’alè.
  13. [dans un but exclamatif ou publicitaire] [no es tradueix]. Au feu !, foc! Au voleur !, lladre! Au coq rouge, el gall roig.
  14. à bout de souffle sense alè.
    figuradament sense esma (o sense forces).
  15. à moi (à toi, à lui, à elle) familiarment meu meva (teu teva, d’ell, d’ella). C’est à lui, és d’ell (és seu). Une cousine à toi, una cosina teva (una teva cosina).
  16. c’est à... de... a [no es tradueix] C’est à toi d’y aller, ets tu que hi has d’anar. C’est à vous de jouer, us toca jugar a vosaltres. C’est gentil à vous d’accepter mes excuses, sou molt amable d’acceptar (és molt amable per part vostra que accepteu) les meves disculpes.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à

 

a

a

Pronúncia: ɑ
    masculí invariable
  1. [nom de le] a f.
  2. depuis (ou de) A jusqu’à (ou à) Z de cap a cap (o de cap a peus, o totalment). Il avait copié tout le livre de A à Z, havia copiat tot el llibre de cap a cap.
  3. ne savoir ni a ni b no saber ni la a.
  4. prouver (ou démontrer) par a plus b demostrar per a més b.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

a

 

à Dieu-va [ou à-Dieu-vat]

à Dieu-va

Pronúncia: adjøva(t)
    interjecció
  1. antigament marina, marítim a la bona de Déu!
  2. figuradament que sigui el que Déu vulgui!, que Déu hi faci més que nosaltres!

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à Dieu-va [ou à-Dieu-vat]

 

a posteriori

a posteriori

Pronúncia: apɔsteʀjɔʀi
locució adverbial a posteriori.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

a posteriori

 

à-côté

à-côté

Pronúncia: akote
    masculí
  1. detall marginal.
  2. [gain d’appoint] sobresou, extra.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à-côté

 

à-coup

à-coup

Pronúncia: aku
    masculí
  1. batzegada f, sotragada f.
  2. par à-coups a batzegades. Elle progressait par à-coups, progressava a batzegades.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à-coup

 

à-peu-près [ou à peu près]

à-peu-près

Pronúncia: apøpʀɛ
masculí aproximació f.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à-peu-près [ou à peu près]

 

à-pic

à-pic

Pronúncia: apik
masculí penya-segat, espadat, escarpament.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à-pic

 

à-propos

à-propos

Pronúncia: apʀɔpo
    masculí
  1. acudit, bona pensada f. Avoir de l’à-propos, tenir acudits.
  2. oportunitat f. Répondre avec à-propos, respondre amb oportunitat.
  3. teatre obra f de teatre de circumstància.
  4. esprit d’à-propos presència f d’esperit.
  5. manquer d’à-propos ésser de resposta (o de reacció) lenta.
  6. sans le moindre à-propos sense venir a tomb (o a propòsit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à-propos

 

à-valoir

à-valoir

Pronúncia: avalwaʀ
masculí invariable acompte.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

à-valoir