Pronúncia: apʀɔpo
-
masculí
- acudit, bona pensada f. Avoir de l’à-propos, tenir acudits.
- oportunitat f. Répondre avec à-propos, respondre amb oportunitat.
- teatre obra f de teatre de circumstància.
- esprit d’à-propos presència f d’esperit.
- manquer d’à-propos ésser de resposta (o de reacció) lenta.
- sans le moindre à-propos sense venir a tomb (o a propòsit).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç