Es mostren 58041 resultats

merecedor -ra

merecedor -ra

adjectiu mereixedor -a
 

merecer

merecer

    verb transitiu [Se conjuga como: envejecer]
  1. merèixer, merèixer-se pron. Por su gran generosidad, merece la admiración de todos, per la seva gran generositat, mereix (o es mereix) l'admiració de tothom.
  2. [con infinitivo] merèixer (o merèixer-se) de. Tu problema merece ser estudiado, el teu problema mereix (o es mereix) d'ésser estudiat.
  3. [la pena] valer, pagar. No merece la pena, no val (o paga) la pena.
  4. merecer bien merèixer (o merèixer-se) l'agraïment.

merecer

verb transitiu Se conjuga como envejecer merèixer , merèixer-se pron Por su gran generosidad, merece la admiración de todos , per la seva gran generositat, mereix o es mereix l'admiració de tothom con infinitivo merèixer o merèixer-se de Tu problema merece ser estudiado , el teu problema mereix o es mereix d'ésser estudiat la pena valer , pagar No merece la pena , no val o paga la pena merecer bien merèixer o merèixer-se l'agraïment
 

merecidamente

merecidamente

adverbi merescudament
 

merecido

merecido

    adjectiu
  1. [participio pasado de merecer] merescut -uda.
  2. lo merecido el càstig merescut.
  3. lo tiene bien merecido s'ho ha ben guanyat (o merescut).
    4. masculí
  4. [castigo] càstig merescut. Ha recibido su merecido, ha rebut el càstig merescut.
  5. a cada uno según su merecido a cadascú segons les seves obres.
  6. dar su merecido castigar com es mereix. Le dio su merecido, el castigà com es mereixia.
  7. llevar (o tener) su merecido tenir el que es mereix.

merecido

adjectiu participio pasado de merecer merescut -uda lo merecido el càstig merescut lo tiene bien merecido s'ho ha ben guanyat o merescut masculí castigo càstig merescut Ha recibido su merecido , ha rebut el càstig merescut a cada uno según su merecido a cadascú segons les seves obres dar su merecido castigar com es mereix Le dio su merecido , el castigà com es mereixia llevar o tener su merecido tenir el que es mereix
 

merecimiento

merecimiento

masculí mereixement
 

merendar

merendar

    [Se conjuga como: apretar] verb intransitiu
  1. berenar.
    2. verb transitiu
  2. menjar per berenar. Los chicos meriendan pan y chocolate, els nois mengen per berenar pa i xocolata.
    3. verb pronominal
  3. figuradament i familiarment [derrotar] menjar-se, apallissar tr.

merendar

Se conjuga como apretar verb intransitiu berenar verb transitiu menjar per berenar Los chicos meriendan pan y chocolate , els nois mengen per berenar pa i xocolata verb pronominal figuradament i familiarment derrotar menjar-se , apallissar tr
 

merendero

merendero

masculí berenador
 

merendola

merendola

femení figuradament berenada
 

merendona

merendona

femení figuradament i poc freqüent merendola
 

merengue

merengue

    masculí
  1. [dulce] merenga f.
  2. figuradament i poc freqüent [enclenque] nyicris, escanyolit.

merengue

masculí dulce merenga f figuradament i poc freqüent enclenque nyicris , escanyolit