-
adjectiu
- [participio pasado de merecer] merescut -uda.
- lo merecido el càstig merescut.
- lo tiene bien merecido s'ho ha ben guanyat (o merescut). masculí
- [castigo] càstig merescut. Ha recibido su merecido, ha rebut el càstig merescut.
- a cada uno según su merecido a cadascú segons les seves obres.
- dar su merecido castigar com es mereix. Le dio su merecido, el castigà com es mereixia.
- llevar (o tener) su merecido tenir el que es mereix.