■ xàfec

Etimologia: deriv. de xafar amb el sufix particular -ec (v. càvec, ràfec, tàvec) 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. meteorologia Pluja molt forta, que dona lloc a una precipitació de curta durada i amb intervals de cel clar.
  2. figuradament Escridassada, reprensió. Un xàfec d’improperis. Aguantar el xàfec.